Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dilluns, 23 de juliol del 2012

SANT JULIA DE CERDANYOLA. BERGUEDÀ SOBIRÀ

TERRA BERGUEDANA

Aquest cop la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur ens aproparem a Sant Julià de Cerdanyola per visitar l’església de Sant Julià que dona nom al poble i és situada en el centre del poble.

Al voltant del temple, s'ha format una plaça de forma molt irregular, aplegant un seguit de cases rurals típiques d'aquesta zona de muntanya.

L'església de Sant Julià de Cerdanyola, era una de les moltes possessions del veí Monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà.

L'església fou consagrada l'any 1105 pel Bisbe Ot de la Seu d'Urgell. Víctima de les rivalitats entre membres de la Baronia de Pinós, aquests hagueren de pagar mil sous al rector de Sant Julià pels danys causats al cremar l'església i destruir els seus bens.

El temple fou transformat radicalment el segle XVIII que l’ha transformat en un edifici de transició entre el barroc i el neoclassicisme.

L'església és un edifici d'una nau rectangular, coberta a doble vessant i amb elegant i massís campanar de planta gairebé quadrat, rematat per uns elements decoratius amb volutes i dividit en registres per unes cornises. Tota l'església, traspua una gran rusticitat, sobretot pel fet de que, a l'exterior, té tota la pedra vista.
Escoltar el so de les campanes ens alegra el matí. El poble actualment és un lloc d’estiueig i turisme, s’han construït noves cases i xalets però conservant el tarannà típic de la terra.

El municipi és poc extens (12 km q.). Principalment, abans del tancament de les mines als a. 90, els seus habitants vivien de la mineria. L’agricultura és poc important a causa de l’accidentalitat del territori i la ramaderia tampoc és gaire important.

Els habitants, segons dades 2009, són 273 persones. Però conserven una festa ancestral la Fia Faia que també es celebra a Bagà. El 24 de desembre a les 6 de la tarda es reuneixen, nens, joves i grans a la plaça de l’església amb torxes (faies), fan una rotllana, salten i les cremen fins a la consumició total mentre canten repetidament: “Fia Faia, Nostre Senyor ha nascut a la palla”

La seva tradició ha quedat reflectida en la inclusió com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.