Avui el Pere
s’ha vestit amb força cura. Normalment va amb roba de treball, uns texans i una
camisa. Però avui que ha d’anar al banc per una carta que ha rebut, s’ha posat
roba neta i una americana.
Entra en les
oficines i es dirigeix al taulell i l’empleat l’envia a un mostrador on una
jove ben eixerida el saluda:
¾
Bon dia- saluda la jove, sense
aixecar-se de la cadira i tampoc de deixar de mirar de tant en tant el mòbil
que té damunt la taula.
¾
Bon dia- respon el Pere asseient-se
a la butaca, seguint el gest que li ha fet la senyoreta. Està força cohibit i
el seu posat és el d’una persona que va a demanar un favor.
La noia va ben
vestida i força empolainada com correspon a una persona que atén al públic en
una institució bancària de prestigi. El mira i pensa irònicament: “Ja en tenim
un altre”.
El Pere animat
pel somriure mecànic de la jove, comença a parlar:
¾
Veurà és que jo tinc una llibreta
a terme fix que està a punt de vèncer. Ahir, vaig rebre una carta seva per a que
em presentés, ja que havíem de negociar, millor dit actualitzar-la, segons les
noves condicions. Que suposo seran millors, perquè les que hi havia fins ara,
prou minses que són.
¾
Minses, em diu! Pensi que el
nostre banc l’està mantenint, i a més, perdent diners.
¾
Mantenint-me, diu- Somriu amargament, el Pere- Però si en tot
l’any m’han donat uns beneficis de 4,20 €. Com vol que em mantingui amb aquesta
misèria?
¾
Bé, no podem discutir si és molt o
poc. Crec que deu conèixer la situació de crisi del país. Com vostè bé coneix
els bancs tenim pèrdues que no podem liquidar. Les hipoteques que no es paguen,
les empreses que tenen crèdits i tampoc els poden pagar, suspensions de
pagament, etc.
¾
Però, l’Estat no els ha concedit
un diguem-ne rescat, del Banc d’Europa?
¾
Això, és alta política, senyor
Pere. Nosaltres el empleats, no poden entrar en aquestes disposicions.
¾
Però vostè, senyoreta, representa
al banc.
¾
Miri Sr. Pere, les noves
condiciones recomanades pel Banc europeu ho assenyalen molt clarament. A partir
d’ara l’interès que rebrà pels seus diners serà de 0,0001.- Agafa l’ordinador i
mira el compte del client i els seus resultats- Això vol dir que al cap de
l’any la seva llibreta es veurà incrementada en 0’0045 pels seus diners, abans
impostos. Ah! No se oblidi que ho ha de fer constar en la declaració de renda.
¾
Però,- Al Pere li tremola la veu i
fa un gest per aclarir-se la gargamella-
amb aquests cèntims hauré de demanar almoina.
¾
A més des d’ara les despeses de
manteniment de la llibreta són 36 € anuals. Això sí, pagats en còmodes
aplaçaments mensuals de 3 €. No sap els diners que costen els registres de les
llibretes, al nostre organisme.
¾
Els 3 € deuen ser per la llibreta
i la targeta de crèdit.
¾
Dispensi un moment és una trucada
molt important.- I agafa el mòbil de la taula.
¾
Sí! Ah, d’acord val en lloc
d’esmorzar a cal Patri ho farem a ca la Xica. Molt bé quan acabi amb un client,
vinc.
Dirigint-se al
Pere, li demana:
¾
Per favor un moment, és molt
important.- I truca a un número dels seus contactes.
¾
Escolta a ca la Xica.
¾
¾
Què em dius, que la nena li ha
sortit una dent? Que li fa mal?
¾
¾
Oi! Quina monada!
Després continua
parlant i fent pauses per escoltar. Va dient a intervals:
¾
Aniràs el dissabte a la
perruqueria?
¾
¾
Sí, t’haig d’explicar una cosa.
¾
¾
Sí, el Manel i la Cristina.
¾
¾
No tu imagines!
¾
¾
Una sorpresa grossa, grossa.
¾
¾
Bé, maca, et deixo. Acabaré amb
aquest client i vinc a esmorzar. M’esperes?
Finalment penja
i deixa el mòbil damunt la taula. Dirigint-se al Pere diu:
¾
Dèiem? A sí, li faig la cartilla
amb les noves condicions. Ah! Per la targeta de crèdit també haurà de pagar 3 €
mensuals.
El Pere colèric
respon:
¾
Això són unes condicions de merda.
¾
Senyor, jo no l’he insultat. No digui paraules
malsonants.
¾
Insultar-me, diu, i de més grosses
i malparlades tinc ganes de dir-ne.
¾
Doncs no li puc donar més.
¾
I el director?
¾
Menys encara. L’he consultat per
un client que ha vingut abans amb molts més diners i ja m’ha dit que no el
molesti amb menudeses.
¾
Clar com que això que per a mi és una fortuna, és una bagatel·la per a vostès,
m’he de deixar fotre.
¾
Senyor! Vostè és un mal educat. Li
faig la cartilla, o no!
¾
Sap què, pel què em donen, me’n
porto els diners.
¾
Vagi a caixa i li donaran. Tinc
molta feina.
¾
Sí, anar a esmorzar i tafanejar de
la vida dels altres.
El Pere agafa la
cartilla i va al taulell i treu els
diners. Un altre hi haurà que li’n doni més i sinó sota la rajola tampoc en perdrà
gaires, de diners.
Miquel Pujol
Mur.
