Res, els ha complagut més, que escoltar el desig de matrimoni de l’home. En el castell del comte es celebren les noces i, tot el poble en participa i en gaudeix de la gran festa. Una vegada realitzat el casament la parella i, les seves hostes marxen cap el seu castell. Per la nit va complimentar-se una nit de noces diferent, a la desitjada per la nova esposa i, insuficient pels desitjos de l’espòs. Un convent i un guerrer, no són d’ensenyances gaire afins.
El senyor de Rocabruna, marxa a guerrejar contra els infidels. La noia no gaire alegre del conegut fins el moment, però complint el seu destí, espera en el castell. Arriba, per sorpresa, un trobador de galants paraules. Dolces quan han de ser dolces, atrevides quan ho han de ser.
Ai, Guillem! Tu si que en sabies com fer-ho, per enlluernar dolces donzelles amb les teves ensucrades trobes.
I el fet es va produir. I el llit és va omplir de gemecs de plaer. Les nits eren curtes. Els dies interminables, només escoltant les seves cançons i, haver d’amagar davant dels demés, els sentiments i els desigs del gai sentir.
I ara una mica de Shakespeare:
Les males noves arriben a les oïdes del senyor de Rocabruna. A ell que ho posseeix tot, amo i senyor de terres, un ximple trobador s’ha convertit en l’amant de la seva dona. A ell! Mai!
Deixa les tropes atrinxerades i, amb un petit seguici marxa, més aviat s’ha de dir vola cap el seu castell. Sense soroll, entra en la cambra i a la llum de la lluna, veu els jocs amorosos de la parella. Mai ha escoltat a la seva, fins ara, submisa dona esclatar de rialles. Com riu ara, en els braços del jove galant.,
No pot més. Els ulls se li enceguen. Les orelles encara senten més forts, els sospirs de la seva dona. Els muscles del seu cos se li tensen. La sang li enterboleix el cap. Tot d’una, treu sense voler, portat per l’odi, la espasa del seu cint. Amb la tota seva força, més la ràbia de l’orgull malferit, la clava fins l’empunyadura. És tant el seu dolor, el seu enuig, que travessa d’un sol cop els dos cossos.
Plora el guerrer, indestructible en la lluita cos a cos, amb l’enemic. Mai s’ha resistit cap cuirassa, ni cap casc a la seva força. Amb la seva espassa ha destruït i matat a homes, grans guerrers com ell i, ha conquistat pel seu rei immensos territoris.
Plora l’home enamorat, amb les mans plenes de sang dels amants i, sense veure cap sortida possible per la seva vida, es llença per la finestra de la torre.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada