L’Ego
Sum Pauper (Egus pels amics) com tots el matins des de que va jubilar-se és
llegint el diari a la cafeteria La Tasca. El Marcel, el complidor cambrer de
sempre l’observa, mentre serveix a altres clients que entren esmorzen i surten
per continuar la jornada de treball. Hi ha un petit grup de habituals que
juguen al dominó en una taula al fons.
El
Marcel en un moment de pausa s’acosta i el veu resolen mots encreuats. Deixa un
nou cafè i marxa. L’Egus el crida i li ensenya el diari dient-li mira quina
frase d’en Salvador Espriu. "Ens
mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble ".
¾
Molt bona frase i molt real en aquest temps que
corren- contesta el cambrer.- Així hauria de ser. Defensem la nostra terra.
¾
Sí, amic. Això sempre però jo l’agafo pel costat de
la fidelitat que deuen molts al seu càrrec.
¾
Home...
¾
Sí, Marcel, sí. Estic cansat de juraments davant de
la Bíblia o davant de la Constitució d’alts càrrecs que juren treballar pel bé
del país. Això, també es fidelitat. Almenys per mi, vol dir fidelitat als homes
i dones que els van votar en unes eleccions i els van triar per regir els
destins d’un país.
¾
Home, tots ho fan de jurar, són normes, és el
protocol.
¾
El protocol, aquesta paraula m’agrada, abans havien
lleis i qui no les complia el ficaven a la presó ipso facto i a purgar les condemnes. I s’ha acabat! Ara seguint el
protocol s’escorcolla, és cerca el disc dur, que sempre surt potinerament
esborrat, es posa una fiança i l’individuo se’n va a casa o se’m va a
l’estranger a passar-ho bé.
¾
Sr. Egus, vostè és una mica exagerat. No s’ho passen
tan bé, no s’ho cregui: el rebuig de la gent, males cares i potser menyspreu.
¾
Sí, però amb el diners a la butxaca i reclamant-ne
més per viure. I que no passen amb una pensió de treballador en paro. No
necessiten cent o cinc-centes vegades més, clar: la casa, el cotxe, els criats,
i tantes coses que nosaltres, els del carrer, no sabem ni que és. D’acord, si
ho veiem en les revistes del cor. Unes
vacances a l’Illa Margarita, Jamaica, Madagascar, Hawaii, Samoa, etc. O
esquiant, que tampoc és moc de gall indi.
¾
Però Sr. Egus. Tots aquests són senyors importants.
¾
Marcel és un babau. Importants amb els teus diners i
molts els han fet dedicant-se a la ... Deixem-ho estar.
¾
No és posi així, Sr Egus- diu el Marcel i per ell
pensa (si ho arribo a saber no li dic res).
¾
Mira Marcel, com va això si tu deixes de pagar 50 €
a Hisenda, aleshores et reclamen, t’amenacen amb embargar-te, et multen i has
de pagar recàrrec. Aquests se’ls fiquen a la butxaca i ja veurem quan surt el
judici i com tornen els diners.
L’Egus s’aixeca, paga religiosament la consumició i
marxa tot remugant disgustat. Des de la porta diu:
¾
I juren davant d’un llibre tan inamovible que no
respecta l’opinió del poble. – i surt tancant la porta.
El Marcel calla, acota el cap i servilment recull la
tassa i els diaris. Malgrat tot pensa: segurament té raó, en aquest món, els de
dalt viuen dels de baix.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada