COM INFLUEIX LA PUBLICITAT A LES NOSTRES VIDES

 

La publicitat  serveix per crear nous desitjos. Us imagineu el nostre món  capitalista sense publicitat. Quina és la necessitat principal, promoure el consum en un món que vol viure millor malgrat que les deutes siguin més grans.

GASTAR, GASTAR I GASTAR. 

Aquesta és la premissa. Si no pots pagar demana una hipoteca o un préstec personal. Per tant, una part important del teu sou quedarà minvat per pagar els crèdits. 

Una nova forma d’esclavitud. Qui no ha caigut en els dolços somnis de posseir una nova joguina, un nou cotxe, unes vacances a Hawaii, Xina o tant altres llocs  meravellosos. La publicitat amb els seus espots ens mostra mil meravelles en terres desconegudes. 

També no ens oblidem dels perfums, dels productes de bellesa per amagar els anys que són la nostra real possessió. 

M’obligo a no escriure més ja que el tema és incommensurable. No acabaríem d’escriure per bé o per mal, no tot és dolent. També hi ha persones que viuen del seu treball en aquest mitjà que alegra les hores perdudes. 

No són formosos aquests noies i noies que veiem  pel televisor? No són meravellosos els paisatges, els animals,  els costums d’altres races d’aquest planeta blau.  Tot això va lligat en el món de la publicitat. 

Perdoneu us haig de deixar encara no m’he posat la crema anti-edat, el massatge de bona marca, ni la mascareta per les arrugues. Ui!! Que un s’ha de cuidar, no sigui que li diguin vell o lleig. Mai, que un sempre a de ser jove i musculat, i lluir unes dents ben posades i blanques com la neu de les geleres.

 “Abur”. I fins una altra ocasió. 

Miquel Pujol Mur

RETORNAR AL PASSAT. SANT CLIMENT DE LA TORRE DE FOIX

 Des d’aquella la nostra visita a Sant Climent de la Torre de Foix, publicada en aquest blog el 13 de març del 2013, ha canviat força l’edifici d’aquesta església Romànica Berguedana.

 

L'edifici va patir una degradació considerable en els últims decennis del segle XX. La vegetació que ja cobria part del mur de tramuntana havia envaït l'església i la volta es va ensorrar pràcticament en la seva totalitat; fet que dificultava fins i tot l'accés al recinte. El maig de 2017 la Diputació de Barcelona va finalitzar els treballs de restauració de la volta de la nau i la coberta de l'església.

 

Aprofitant l’ocasió en aquest mes de juliol, de poder conèixer-la per dins i visitar l’exposició “Beure a Galet” promoguda per l’Ajuntament de Guardiola de Berguedà i portada a terme pel grup impulsor del nostre Romànic els amics de Civitas Cultura. 

Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades: Viquipèdia i cartell promocional.

VISITA AL PATRIMONI DE MONTMAJOR. BERGUEDÀ.

 SANT ESTEVE DEL PUJOL PLANÈS

    

Fotografia; M. Rosa Planell Grau

LA DONA I EL QUADRE

 

La dona observa la mar calmada i tranquil·la, poc vent i força sol. Qui anava a dir que aquesta placidesa, tingués res a veure amb  la tempesta  de la nit anterior. 

Mira el sol, mira el blau del cel, mira les ones al trencar amb la sorra de la platja. 

Malgrat tota l’aparença tranquil·litzadora el seu cor sagnà d’angoixa.

On és la  barca? On és el seu mariner? On és la vida, el seu amor?

No pensa amb els altres mariners. 

Pensa amb el seu home. El seu cor batega pensant amb ell. El seu amor i, el seu home. 

Sí. L’home que al trencar l’alba sorgeix cada dia de nou rere la nit de dur treball. 

Ella corre a l’escoltar les seves passes. S’abraonen, s’abracen i els seus llavis  noten la salabror del mar i els seus cossos senten el que senten tots dos.

On és el seu home, clama airada al vent i a la mar d’aquest matí. 

Aleshores escolta unes passes ... 

Torna l’esperança i el desig d’una forta i violenta abraçada. 

Miquel Pujol Mur

LA NIT DELS ESTELS VOLADORS

 

Negra és la nit. Només les estrelles llueixen la seva claror en el cel, com a punts de referència per orientar els humans i, donar nom a les  diferents constel·lacions.   

                                                                                                                   Reposo assegut a la terrassa, amb els llums de la casa tancades (efecte llumínic). L’hora de l’esdeveniment és propera. Tal vegada mirant el m'endinso en aquell instant quan la ment repassa el que va succeir. Els ulls es tanquen i, la memòria fuig una altra vegada en mil de mil successos del passat.

Alguns, el voldria haver oblidat. Altres, em fam obrir lleument els llavis, recordant coses passades, amb un  regust amable que els endolceix. 

Tot de cop, sona en el meu interior com una alarma que m’obligues a obrir els ulls. Els obro al firmament. 

Un sospir i una estrella davalla del camí. Seguidament una, rere l’altra, inicien una caiguda de miliars, que emmascaren el blau fosc del cel, obrin a la nostra mirada una claror, pocs instants abans inesperada, 

Observo meravellat com la teranyina celestial creix en lluminositat per després apagar-se sense cap mena de raó. 

El miracle s’ha repetit com cada any. Després de la claror torna la foscor remoguda per algun que altre dels àngels voladors, que les costa esvair-ser. 

Un any més i a esperar un de nou en que la meravella resplendent torni a il·luminar el firmament. 

Estels blancs de les Perséides

Que il·lumineu el cel blau,

doneu-nos un any ple de pau

i joia de viure,  per admirar

de nou, la vostra meravella. 

Miquel Pujol Mur