Alguns, el voldria haver oblidat. Altres, em fam obrir lleument els llavis, recordant coses passades, amb un regust amable que els endolceix.
Tot de cop, sona en el meu interior com una alarma que m’obligues a obrir els ulls. Els obro al firmament.
Un sospir i una estrella davalla del camí. Seguidament una, rere l’altra, inicien una caiguda de miliars, que emmascaren el blau fosc del cel, obrin a la nostra mirada una claror, pocs instants abans inesperada,
Observo meravellat com la teranyina celestial creix en lluminositat per després apagar-se sense cap mena de raó.
El miracle s’ha repetit com cada any. Després de la claror torna la foscor remoguda per algun que altre dels àngels voladors, que les costa esvair-ser.
Un any més i a esperar un de nou en que la meravella resplendent torni a il·luminar el firmament.
Estels blancs de les Perséides
Que il·lumineu el cel blau,
doneu-nos un any ple de pau
i joia de viure, per admirar
de nou, la vostra meravella.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada