Aquest és el conte que no ha de ser
mai comptat. Tampoc el comte és conte. El verdader comte és el drac cansat de
tantes lluites i, tants homes que envegen el seu títol nobiliari.
Aleshores una tarda, com qualsevol
tarda, va visitar-lo el senyor del castell:
¾
Ei!
De la fortalesa que puc entrar
¾
Clar
que sí. Si vens en so de pau, veuràs que la porta sempre està oberta.
¾
Bé!
Puc asseure’m?
¾
Clar,
no és necessari que estiguis dret.
¾
Doncs
m’asseuré. Us he d’explicar una història i demanar-vos ajuda.
¾
Digués?
Fa molt anys que ens coneixem.
¾
La
noia, la meva filla, és arribat el moment de casar-la. Els cortesans s’han
reunit en consell i han acordat que ja és l’hora. Que aviat en complirà els
trenta-cinc i si es descuida se li passarà l’arròs. No hi entès mai que el
passar-se l’arròs sigui un problema . A mi m’agrada al punt però, si hi ha gana,
no refuso que a la meva dona se li cogui més.
¾
Bé,
no t’emboliquis més. Continua que de l’arròs en parlarem en una altra ocasió.
¾
Cada
cop que la mossa escolta les meves paraules, seguint la opinió del Consell és
posa de mala llet. Vos no sabeu quines rebequeries li agafen. Arròs, plats,
coberts i quasi la seva pròpia mare els envia daltabaix el femer. A mi no, ja
que estic massa gros i no passo pel forat de la finestra. Quines paraules,
quines malediccions, plora i pica de peus i em diu que abans es farà monja.
¾
Monja,
la teva filla, si ha saltat més marges que qualsevol altre cap de trons del teu
comtat. Bé, però què tinc jo a veure amb tot això?
¾
Doncs
que tu i jo, també hem fet de les nostres. Me’n recordo de les nostres batalletes i com acabàvem sempre signant la pau a casa l’Eloïsa i no
pecisament a dalt del pomer, sinó del llit, també de fusta, amb pells d’ovella i rinxols daurats, vermells o negres.
¾
Calla,
calla no em recordis aquell temps. La Queta ens portava als dos de ap. Als dos,
no m’ho neguis. Bé que vols que fem? Jo soc massa vell. La teva filla, de
trenta i pico d’anys, farcits d’experiència, jugaria amb mi. Aviat trauria foc
pels queixals i em creixerien unes banyes esplendoroses.
¾
Amb
qui la casaries? No tens cap badoc extraviat a casa teva.
¾
A
veure deixa’m passar llista. Tal vegada potser hi ha el Rigo. La seva mare diu
que és fill meu. Però ignoro de quina esposa es tracta i quin fet va succeir.
Possiblement va ser la segona o la sisena, ves tu a pensar. El xicot, de llums
no és que en tingui gaires, però va ben calçat. La teva nena no crec que anés a
demanar més extres a cap marge.
¾
Creus
que els cortesans l’acceptaran com a senyor. Fins i tot, potser el bufó
protestarà.
¾
Me’ls
envies d’un a un. Quan tornin al teu castell estaran tant socarrimats d’idees i
d’algun altre lloc que mai més faran cap protesta. Callaran, per sempre més.
¾
D’acord,
entesos. Apaivaguem a la mossa. Aprofitem la bona disposició del noi, fem
callar als cortesans i tots junts a bullir l’olla.
No cal dir que el casament el van
celebrar al voltant d’una bona paella, amb l’arròs al punt i lluint una bona
panxeta la jove del castell.
Prou conte i prou del bon comte. El
conte, no comte s’ha acabat i ho hem de tenir en compte.
Miquel Pujol Mur
