Des
de la pista que ens portava des de Serrateix en la cruïlla de Valldeperes, a
les envistes de Cardona, van seguir rectes fins a divisar el nostre objectiu.
Des
de la carretera estant es veu la pedra, entremig d’altres grans pedres, i en la
seva cara destaquen les dues creus. Una vegada parat el cotxe ens van tenir
d’enfrontar amb el problema de arribar-hi. No hi ha camí marcat i has
d’endevinar la forma d’aproximació travessant els arbrets, els matolls, les
bardisses i un munt de herba seca que serveix per amortir una possible caiguda
però què amaga qualsevol forat, pedra o branca amagada.
El
vessant de la muntanya és com una esllavissada però de roques monumentals, tal
vegada com si un ciclop voles fer punteria des del cim als pobres mortals que
passessin per la carretera. Uns metres més amunt la pedra i les creus.
Com
són un xic atrevits, no massa, amb mil precaucions ens hi vam arribar.
Sorprèn
les dimensions de les creus, no sent gaire petit la creu quasi dobla la meva
talla. És pot apreciar en la foto. Una és en perfecte estat de conservació i és
curiós com de ben treball en dos cercles el terra petri de la base interior.
L’altre creu ha perdut la part superior i és més malmeses. També hi ha forats
en la roca.
Seguint
les anotacions del llibre i vigilant on posàvem els peus van arribar a la part
superior on hi ha una gran sitja però embardissada i tapada per la vegetació.
Al costat de les creus hi ha com una font o més apropiadament una decantació de
la mateixa sitja.
Aleshores
feta la visita només ens va faltar esquivar les bardisses per tornar al cotxe.
Per
internet no he trobat cap més dada ni explicació sobre el seu origen si alguna
persona ens pogués assabentar alguna cosa més us agrairíem ens ho
comuniquéssiu. Ens agrada conèixer els racons de la nostra terra.
Text
i dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada