UN CONTE MAL GIRBAT

 Estic assegut davant de l’estany. M’agrada passar l’estona observant el peixos i altres animalons que neden en l’aigua neta i transparent. Un lloc de gran bellesa. La verdor de les plantes apaivaga la brillantor del sol. Fins i tot avui, que he passat molt mala nit pensant en l’entrevista de treball de la propera setmana. Sí no aprovo segurament me n’hauré d’anar a viure amb l’àvia. Visc molt justet de diners i els diners ho mouen tot, en aquest món capitalista. Aquest matí m’he fet un entrepà per asseure’m aquí i menjar-me’l en aquest racó del parc, per poder reposar i pensar.

A prop meu he escoltat el rauc d’un amfibi. Quasi involuntàriament li llenço una mica de pa. De cop escolto un fort xipolleig, a l’aigua i em trobo al meu costat un gripau gros com la meva mà. Faig un gest de fàstic: gros, berrugós, quasi negre i mig brillant. Els seus vius ulls em miren.  Donen una sensació de llestesa que mai m’havia pensat en el lleig animal. Aleshores, escolto unes paraules:

¾    Hola, generós amic.

Esparverat, he mirat al meu voltant, per si hi havia algú. Estic sol, tret del gripau.

¾    Ei! Jove! Soc aquí, al seu costat. Que no em veu?

Finalment m’adono que és el bitxo, qui m’enraona. Me’l miro.

¾    T’agraeixo el tros de pa. Com que està una mica untat amb tomàquet, m’ha recordat vells temps.

¾    Així és que als gripaus us agrada el tomàquet.

¾    Ep! No em miris malament. Jo en altres temps era una formosa donzella. La filla gran del duc de Santalòpia. Però un encanteri d’un mag i bruixot que odiava al meu pare, em va convertir en gripau. Quina pena tant com m’agradava ballar i també flirtejar amb els joves galants de la cort. Hi havia cada xicotàs a palau! Tu, tampoc estàs gens malament.

Me la miro un altre cop. Fins i tot m’ha fet gràcia. A més, és simpàtica i  xerrameca. Penso estàs sonat, però serveix per passar l’estona. Ho sé després em donaré mil bufetades per espavilar-me.  

¾    I com pots eliminar l’encanteri? - Li pregunto.

¾    Mira, si trobo un noi que em faci un petó, sortiré de la meva maledicció. Però per desgràcia, no n’he trobat cap que s’hagi atrevit a fer-ho.

¾    AH, no? Quina llàstima. Perquè, ets molt agradable,  parlant.

¾    No podries tu, que et veig molt preocupat pel teu futur, ser el meu salvador?

M’ho he pensat. No tinc calers, quasi no tinc casa. Què podria perdre? Total, netejar-se els llavis després i ja està. Si és veritat, potser em donarà una recompensa.

¾    D’acord. Com ho fem?

Immediatament, ha saltironejat damunt de la meva mà. He tancat els ulls i li he fet el petó. 

Ha passat un cert temps. Jo, el contista, observo unes robes llançades prop d’un banc i m’acosto a xafardejar. Al banc, hi trobo un gripau que m’enraona,  dient-me:

¾    Hola! Tu escrius la meva història.

¾    Sí! Però no sé com acabar.

¾    Doncs, que l’encanteri va ser més fort del que pensàvem. El miracle es va produir a l’inrevés. Ara, soc el gripau mascle. I no només això se li ha posat al cap que vol convertir l’estany en el reialme dels gripaus i jo, en seria el rei consort. Ja deia jo que era una mica cap calent i “coqueta”. Mes, ara no para. Osti! Ja vinc reina, ja vinc! Ruac, ruac, ruac. Merda! Ja m’està canviant la veu. 

Miquel Pujol Mur

Gironella 18/11/2025