Ara què? La sala és buida i bruta. I jo què? Per això va venir l’altre dia a veure’m el president i em va dir: Saps he observat que ets una noia entenimentada i amb ganes de treballar pel bé dels companys. En el recent programa de regeneració jove, hem pensat nomenar-te secretària segona. Te’n responsabilitzaràs de tots els esdeveniments d’ara en endavant.
A la reunió tothom ha estat opinant, sense escoltar els altres, fumant i tossint i, cridant durant tota l’estona. La sala ha quedat bruta i buida. Burilles i paperets per tot arreu. Va voler dir-me que el càrrec de secretària segona vol dir netejar i posar tot en ordre a cada reunió? Doncs, anem bé!
Ostres! Tothom ha fotut el camp i tota la feina per a mi. Com si jo fos l’esclava de tots i, els altres els meus amos.
Doncs no! La propera ... Calla, perquè totes les meves protestes són com lladrar a la lluna. Ningú et fa gens de cas. Parles i ningú escolta.
Ai, Senyor! Tantes reunions. Tantes opinions i quan totes són escrites i debatudes, tot aprovat, passen al director general i aquest, vinga! A passar les tisores. Finalment de tot plegat, no en queda res. Ai! Les opinions de les dones i els homes, van totes pel forat negre. O a una foguera de Sant Joan que crema els trastos vells de les cases. Si ... al mateix temps servís per posar-ne de més de nous, més útils i pràctics.
Vinga la nena a netejar-ho tot. Que, la fleuma, ets tu? I si ho deixes tot per a demà. Que vinguin i s’ho trobin tal qual! Me’n vaig a ballar. Almenys en divertiré i potser trobaré un xicot ben ardit.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada