Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


divendres, 6 d’agost del 2021

SENECTUT

 Tal vegada aquesta espècie de trista poesia em ve marcada pels anys d’existència, ja complerts.


Si la vida només és, 

Estimar

Pensar

Recordar

 

Que cruel és

Quan només resta 

Pensar

Recordar

 

I per últim, tal vegada,

Oblidar, i

morir.

 

Miquel Pujol Mur

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)