En aquesta ocasió visitàvem la Fortalesa dels Vilars. Aquesta visita ja ens l’havien recomanada fa molt temps. Tal vegada anys, va ser durant la visita al poblat ibèric del Molí de l’Espigoli. I ja, aleshores, ens va picar, el gusanet de la curiositat, de conèixer-la. Per fi l’hem complert. Ha estat una visita molt ben documentada, tant pel magnífic dia, com per les explicacions de la versada guia, que ens va mostrar, a més que el lloc li té el cor robat.
Fa 2700 anys una tribu dels ilergetes va crear un assentament en una plana prop de l'actual Arbeca (Les Garrigues). Era un bon lloc per conrear la terra. Però malgrat la serenitat del lloc, els ilergetes temien els atacs enemics i, per tant, aixequen una imponent fortificació gairebé inexpugnable. Això fa d'Els Vilars una construcció única al món ibèric, català i europeu i una de les parades imprescindibles de la Ruta dels Ibèrics.
Els ilergetes eren un dels pobles que ocupaven part de la península ibèrica abans de l'arribada dels romans . Format a partir del substrat ètnic indígena, van incorporar múltiples influències provinents de l' Edat del Bronze i d'algunes de les tribus indoeuropees que van immigrar a la península al primer mil·lenni a. C. (ja en l' Edat del Ferro ).
Estaven ubicats en part del que seria conegut posteriorment com la Tarraconense , des del Baix Urgel fins al riu Ebre , ocupant el que en l'actualitat són les províncies d' Osca i de Lleida , ocupant les riques conques del riu Segre , la Noguera Pallaresa , la Noguera Ribagorçana i, el Cinca, encara que és impropi intentar establir fronteres definides en aquella època. Es troben senyals de la seva presència durant llargs períodes a l'actual província de Saragossa i el nord de Castelló , on pressionaven els edetans .
La Fortalesa dels Vilars és de forma ovalada i, està totalment emmurallada i disposava de torres de guaita. Per accedir-hi només hi havia dues portes petites. Si entrar a l'assentament era difícil, apropar-s'hi tampoc no era fàcil: davant les muralles, una barrera de pedres enganxades a terra ( chevaux-de-frise ) impedia el pas dels forasters a peu o a cavall. Un gran fossar completava les obres defensives. A l’interior, els habitatges estaven disposat all voltant d’una plaça dominada per una enorme fossa o més aviat una cisterna
Totes aquestes estructures són visibles avui, gràcies a la restauració i conservació del jaciment. Vista des de l'aire, s'aprecia la seva planta perfectament ovalada i les vores de les cases rectangulars que acollien el centenar d'habitants que vivien als Vilars.
Els ilergets hi van viure durant 400 anys i després van abandonar el lloc bruscament. Per què ho van fer encara és un misteri. La seva construcció era tan singular, que es va convertir en un model, per als ibers de la Península.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fonts documental: Patrimoni. cat. i Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada