Parlar de Nadal em fa quimera. Mai sé de quin Nadal parlar. Nadal és una festa gran, en el primer món, el món del consum. I els altres mons? I les altres celebracions del Nadal. Com són?
Parlant de la nostra Europa, també hi ha una estratosfèrica diferència segons l’estatus social al que pertanys. I, un be negre, que tothom viu les festes igual. Hi ha el rics, que no els hi ve de res fer un gran dispendi. Viatges a l’estranger; dies de neu i esquí, malgrat sigui als Alps; fer algun creuer i moltes altres coses interessants i amenes a fer, que ens mostra generosament la publicitat, que per mitjà de la televisió, envaeix la nostra casa, oferint-nos milers de necessitats, creades sempre a canvi de diners.
Hi haurà persones de menys poder adquisitiu, que els voldran imitar i gastaran també força diners obtinguts, encara que sigui, amb targetes de crèdit. Que després s’hauran d’amortitzar mes a mes, pagant-ne el corresponents interessos.
Altres que s’ho miren curiosament sortiran amb la família, es faran regals i ho celebraran al voltant d’una taula, ben atapeïda de menjar i de vins.
I els altres? Els que estaran sols o malalts, que no són el rang pitjor, perquè encara queden els desheretats, que cercaran un banc al parc o en una oficina bancària per dormir i tal vegada la seva festa serà aconseguir una ampolla plena del que en diuen alcohol.
I no vull parlar, dels que passen una guerra que destrueix el país i fa marxar la gent a l’exili. Tampoc no oblido i, em deixa esmaperdut i asfixiat, aquest que, en camps de refugiats, fa anys que viuen sense esperança de ser acollits enlloc.
Aleshores, què som, un grup de creients que celebrem el naixement del nostre Déu? Donada la quantitat de països, la gran demografia mundial i la quantitat de diferents religions, tampoc crec que siguem majoria.
Deu de ser el meu tarannà, perquè ara tranquil·lament assegut davant l’ordinador, recordo que sempre he escrit tristos contes, del Nadal. Els altres que vaig escriure anteriorment eren durant la guerra dels Balcans. Una altra atrocitat.
Déu, Jesús, parlava d’humilitat, no de gran dispendis. També crec recordar que parlava d’amor, no de guerra, interessos ni malversacions.
Un més, entre la disbauxa d’aquests dies.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada