L’oficina està mig a les fosques. Tota plena de taules amb pantalles d’ordinadors i telèfons. Per la porta entra un Mosso d’uniforme amb cara de son. Són dos quarts de 6 del matí i en la seva cara és noten les hores de vigília nocturna. De cop, l’estrident soroll de telèfon, fa que és mogui amb pressures. Agafa l’auricular i diu:
¾
Aquí
servei de Urgències de la Comissaria de Llevant, Digui’m?
¾
Els
truco de la granja de porcs de can Misèries.- Desesperat continua exclamant-se.-
Ens han robat!
¾
Robat,
no. Deu, voler dir que han fugit.
¾
No
ha esta una fugida . Eren dos homes i una dona. Els hem vist. S’han endut un
marrà gros (l’Amadeu) i tres truges. Els homes, els atiaven i la dona, els
picava amb un pal.
¾
Què
eren estrangers?
¾
Què
sé jo!. Què dius?
Aleshores parla amb una dona que remuga,
espaordida.
¾
L’avi,
un infart!
¾
Ho
escolta? A l’avi li ha agafat un infart. Enviï’ns també el metge i una
ambulància.-Més veus inintel·ligibles.- Millor dos, que la sogra està
histèrica. Mare de Déu! Els porcs, el pare, i ara també la sogra. Què farem els
pobres pagesos? Sobretot, els porcs que valen molts diners. Esperàvem una bona
garrinada.
Poc després les sirenes i els resplendents colors blaus feien camí vers la granja de can Misèries. Els porquers van estar molt agraïts als Mossos ja que pel camí, les truges nervioses, van parir i els han portat una bona porcellada.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada