Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.
dimecres, 4 de gener del 2017
RUTA VERDAGUER. MONTSENY.
dimarts, 3 de gener del 2017
RUTA VERDAGUER. MONTSENY.
dilluns, 2 de gener del 2017
SAFAREIG I FOTÒGRAF A ISÒVOL.
divendres, 23 de desembre del 2016
NADAL 2016 I ANY NOU 2017.

Tornem a ser a Nadal i un any més volem que tothom en aquest món visqui aquest dies amb pau i amor.
US DESITGEM UNES FELICES FESTES DE NADAL I D’ANY NOU.
Aquests dies vull fer una pausa en els meus relats,
tant en “Escrit al Berguedà” com “Indrets d’Escrit al Berguedà”.
Tal vegada fer neteja papers enrederits, més que idees
vull ordenar arxius i tornar a començar.
Aleshores amics, penso publicar, sinó hi ha cap entrebanc, nous escrits a
partir del 10 de gener del 2017.
Quan les festes siguin exhaurides i el nou Any ens
depari (això ho desitgem de tot cor) força felicitat.
Miquel Pujol Mur.
M. Rosa Planell Grau.
dijous, 22 de desembre del 2016
PARAULES ... NADAL.

Les festes són arribades i desitgem que la
salut i l’alegria imperi en les nostres llars.
Malgrat tot ha d’haver en el nostre
interior un record per les persones que malviuen en llocs llunyans i que per desgràcia
han hagut d’abandonar sense voler el seu país.
Almenys en aquests dies joiosos un
pensament per ells i el desig que la pau i l’amor que representen aquestes
festes també arribi a l’indret on viuen.
Miquel Pujol Mur.
dimarts, 20 de desembre del 2016
EL DOLMEN DE VALLGORGUINA. VALLÈS ORIENTAL.
Portats pel
nostre interès de conèixer (conèixer en certes ocasions és estimar) en aquesta
ocasió baixaven cap a la costa des de les nostres terres prepirinenques.
Objectiu visitar el dolmen de Vallgorguina, també anomenat de la Pedra Gentil,
i fer-li unes fotografies.
Com ho defineix
el Diccionari d’Estudis Catalans dolmen és: Tomba megalítica de planta senzilla
amb tendència rectangular, sense additaments, per oposició a galeria coberta,
sepulcre de corredor, etc.
En Patrimoni de
Catalunya troben aquesta explicació: Els dòlmens es bastiren a Catalunya entre
el tercer i el segon mil·lenni abans de l’era actual.
El dolmen de la
Pedra Gentil fou dels primers a ser explorats. Malauradament, la disposició
actual del conjunt no es correspon a l’original. Es desconeix el seu aspecte
original, si bé està documentat que va ser restaurada en 1885 pel propietari de
la finca on es troba, en Josep Pradell, atès l’estat de conservació en què es
trobava aleshores, va tornar a col·locar la llosa superior.
Aproximadament se li dóna una antiguitat de
4000 anys. És un sepulcre dels anomenats de cambra simple. El dolmen és format
per set pedres vertical, rústegues, que sostenen una gran llosa horitzontal de
3,5 m. per 2,5 m. Té una alçada quasi de dos metres.
La pedra
superior està trencada quasi en dues part iguals i algunes de les set que fan
de suport han estat re-ubicades i afegides per mantenir l'alçada original.
El dolmen de
Vallgorguina com molts monuments antics té una llegenda de bruixes. S’explica
que quan la bruixa de Vallgorguina i les seves companyes s’hi reunien i
saltaven damunt la pedra feien que els núvols s’acostessin i es produïssin
grans tempestes a la comarca.
També es comenta, que els pescadors del
Maresme, antigament, deien que quant sobre les muntanyes on es troba el dolmen
s'hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar. Per això hi havia
vegades que no sortien.
Aquest monument megalític és ubicat dins
del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. La seva presència impressiona en
arribar al cim del petit pujol on és situat.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
dissabte, 17 de desembre del 2016
PARAULES... PLUJA I NEU.

Per fi han arribat a les nostres contrades.
El blanc de l’esperit i les llàgrimes que
brollen dels ulls.
El blanc de la neu i la pluja que mitiga la sequera i
renova la vida dels camps. També neteja
les ciutats del mal aire.
Així serveixi per netejar el nostre interior de
les servituds humanes sense raó.
Prou guerra, prou sang, prou crits.
Miquel Pujol Mur.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)