Els camins, com la vida, tant els uns com
l’altra, en el transcurs dels anys ens marquen l’existència.
Quantes cruïlles són només mostra de les
nostres dèries.
En quants encreuaments deixem enrere la
família i els amics.
Fins aquell moment final, quan en el camí i en
la vida, els nostres ulls s’enfosqueixen de divisar nous horitzons.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada