DAFNE II

 

Jo havia estat distret, mentre parlaven. Però el Samuel girant-se em va dir:

¾    Sergi, et presento la Dafne.

¾    Dafne! - Vaig repetir mig distret - Nimfa de les aigües. 

Vaig girar-me per  saludar-la i tot va trontollar sobtadament dins meu. Va ser com si un fort cop de puny m’estabornís, només a l’emmirallar-me en els seus ulls blaus. Transparents, com les aigües clares del mar Egeu.

Aquella dona em va absorbir els sentits. Aquells ulls van mostrar-me una nova vida, potser més boja, però més viva, més alegre que la meva de catedràtic de matemàtiques. 

Em vaig adonar que involuntàriament ella va sentir el mateix per mi. Potser la meva formalitat. Els meus ulls foscos, que tal vegada li mostraven la probabilitat d’una vida més tranquil·la i una pau perdurable. Tan distant de la seva, fins aquell moment, va ser el que la va impulsar vers meu. 

Vam ballar, vam beure i per primera vegada, vaig deslliurar-me de tota aquella serietat, que fins aleshores havia format part de la meva existència. La Dafne va donar-me el millor que podia oferir-me i, jo ho vaig acceptar. Generosament, tant l’un com altre van iniciar la nostra vida en comú. 

Ja ho veieu una sola nit  i la Dafne i jo vam ser junts per sempre. 

El Samuel va emprenyar-se. Va dir-me que havia estat la dona de la seva vida. Però, que a mi no podia negar-me ni la seva parella, malgrat que el cor li sagnés. Però jo, vaig comprendre que per alguna raó em volia  engatar. Hi havia alguna cosa més, que aviat es va mostrar palpablement. 

La Dafne va confessar-me que malgrat m’estimés... Les seves paraules van ser que m’estimava més que a la seva pròpia vida. Però que estava embarassada del Samuel i, no volia perdre el fill. Sabia també, que el Samuel no volia cap dona, en estat, al seu costat. La seva fama el precedia, la Dafne podia ser la seva companya avui, però demà, podia aparèixer una Diana caçadora que l’atrapés amb les seves fletxes. 

Aquest és el meu dia d’avui, Ens estimem apassionadament. Vaig fer meves les seves paraules. Ens vam casar. Tenim, com a meu, el fill del Samuel i, també un de nostre. El Samuel és a la presó. No va saber frenar la seva violència i va fer un disbarat. Estarà empresonat durant força anys. 

He liquidat els seus negocis bruts i actualment administro els seus diners. Quants en va fer, amb les seves males arts i sense saber de números. 

PD. Soc feliç amb la Dafne. Els nostres ulls, passats els anys, mantenen el mateix foc intern. 

Miquel Pujol Mur