DAFNE I

 

Un capvespre em va telefonat el Samuel. Un bon company d’estudis però, amb una vida moguda i molt especial. Ell ho defineix, com obert al món. En els estudis, vaig ser el company i amic, que li solucionava tots els seus embolics, tant amb els professors com amb els estudis. Ell, per contrapartida me’ls resolia amb els fanfarrons malparits de les classes. Si em trobava en una situació estranya o perillosa, només dient:

¾    Soc l’amic del Samuel!. - Aleshores, tot era pau i glòria.

Mai vaig acceptar cap recompensa seva (per exemple: Certa bosseta amb una pols blanca, que deia que et feia pujar al paradís). Jo estic soc més acostumat a tocar de peus a terra. De tastar i assaborir les benaurances terrenes. Menjar bo i gustós. Paladejar bons vins. I per què no, sortir en alguna ocasió amb noies boniques però, sense comprometre’m a res. 

Doncs el Samuel va dir-me un dia:

¾    Avui, m’has d’ajudar, has de donar solució a un petit problema de diners. Tu, ets el rei dels comptes. També, saps més que no pas jo de números, en això soc un negat. Tu, de negociar en sap un munt i convences els oponents. Jo, de seguida m’enfurismo i m’enfilo per les parets, trec el mal geni i em puja la violència al cap. A sang i fetge, així és sempre el meu tarannà. Jo, confio en tu, ja que amb diners i bones paraules ho soluciones tot. No ignores que d’això, de diners, més o menys nets, jo en tinc força. 

Total, el Samuel és un mafiós d’alts vols. Sempre, em tiba cap la seva forma de vida. Mes, tret de petites solucions puntuals, no vull caure en el seu parany. Si hi caigués, em xuclaria totalment i no podria escapar-me. Jo com a professor i catedràtic a la Universitat, visc prou bé sense cap embolic. 

Vaig anar a la festa. Vaig tractar els seus problemes, no n’hi havia només  un. Finalment després de molt cedir i, molt exigir van arribar a un acord i va donar-se la mà, amb els seus oponents. El Samuel, content amb el meus serveis, em va convidar a continuar la festa en la seva discoteca i, finalment em va empènyer a la sala de ball. 

Música alta, focus detonants de llum i coloraines, fum que sortia del sòl i alegria, massa alegria, fins i tot. Sí, com en les pel·lícules de cert tipus de cinema.

Va aproximar-se una noia i dirigint-se al Samuel, li va dir quasi a crits:

¾    Samu! Hem de parlar.

Ell, li va contestar:

¾    Mira, el meu amic, el Sergi. Te n’he parlat.

¾    A sí! Sí! Però jo vull ...

¾    Saps què balla amb ell una estona, m’ha solucionat un greu problema i, demà solucionem tot el que vulguis. 

Continuarà ... 

Miquel Pujol Mur