Aquesta nit he sortit amb les amigues per anar a una discoteca d’última moda. El motiu és que, celebrem el tercer acomiadament de soltera de la Dúnia. Us imagineu un colla de noies, potser posaria més adequadament dones, de trenta i escaig anys que surten, animades a fer gatzara. En el grup hi ha una representació de tot tipus de tarannà social: Solteres, separades, divorciades o casades. Però lliures, aquesta nit de tot lligam. Jo mateixa, soc casada i tenim una formosa criatura, la meva dolça Mònica. El meu marit és absent aquesta setmana, per qüestions de treball. Sap de la nostra sortida i confia en mi. He deixat la nena a casa de l’àvia.
El nostre crit de guerra d’avui és “LLIBERTAT” i no hem posat límits a aquesta sortida. Soles, úniques i disposades a fer gresca.
Assegudes en un apartat observem l’ambient. Poc a poc, anem vivint l’animat espectacle. Nois i noies dansen mig vestits o a mig vestir, no ho tinc clar. Llums de mil colors i foscor, quina manera més estranya de combinar els espais. Música al màxim, fins i tot, arriba a ensordir-nos. Tot de moviments dels animadors cercant escalfar l’ambient. Gent que balla a dojo, crida o canta.
Des del meu lloc, observo la barra del bar, plena d’homes que cerquen companyia, també criden i algun que altre fa certs gests. Però, em sorprenc, en observar un home, aproximadament, de la meva edat. Ben vestit i eixerit, també està observant atentament el seu entorn. Sembla pertànyer a una colla d’homes que cerquen diversió. Com nosaltres i la majoria del públic. La beguda no ens manca en cap moment, ni a cap dels grups. Segurament tanta beguda que farà que demà ningú recordi gaire coses del succeït durant la nit. Una noia, de la nostra colla porta unes bossetes, d’un pols blanc. No hi volgut mai prendre’n, i m’aparto però observo que les rialles del grup es tornen més explosives, més descarades i gens moderades.
Un cop apartada un xic de les amigues interessades en el sarau i les bossetes m’adono que l’home també em mira, sense dissimular gens. Aquesta nit estic fora de mare, en trobo excitada per la beguda i tot l’ambient.
Em fixo en la seva mà. La té ben cuidada i mostra la seva força, la seva virilitat. Oblidant-me de l’altra gent, només tinc ulls per a les seves mans. Noto com si la seva mà recorregués el meu cos, acaronant-lo suau i fort al mateix temps. Volent arribar al lloc més íntim i, jo no m’hi nego. La pell em crema. Tota jo soc una flama ardent que em fa oblidar qui soc i on soc. Les sensacions són extremes. Mai havia sentit semblant debilitat ni tant enervant desig. Les cames no es poden estar quietes, dansen un vell ball atàvic i ancestral, ple de sensualitat. Mig obro els ulls, encegats de tanta passió i guaito a l’home. La seva mirada em transmet els seus pensaments.
Home. Estic immòbil. L’observo, està inquieta. Miro les seves mans, dolces, suaus i àgils. Pintades les ungles d’un color rosat ataronjat. Mans que són capaces d’acariciar i d’estimar. La meva pell nota com si aquelles mans enjogassades volguessin recorre el meu cos, cercant el tot. Segurament clavant-me les seves ungles i esgarrapant-me com si volgués fixar la meva forma a la seva. Els seus llavis mossegant els meus i crec notar com si volguessin aprofundir dins meu per arrancar-me el cor i fruir de la meva excitació. Tot el meu ésser crema, sense pietat ni compassió. Noto un mareig torbador i brutal.
Ella s’aixeca com inquieta o pertorbada. Jo, amb una mà m’acomiado dels companys. Ella va més lenta, l’habitual costum femení de fer-se petons.
Marxo del local, obro la porta, tinc el cotxe a poca distància. Però, és tan gran el meu disturbi, que no soc capaç de caminar. Encenc una cigarreta. En aquest instant s’obre la porta i ella, eix lentament. Camina com mig perduda en els seus somnis. Noto el seu efluvi d’una nit descontrolada. Es barreja la suor, l’olor de l’alcohol i l’excitació de la festa.
Dona. Oloro l’home, excitat de pensar en el nostre encontre imaginari. L’alcohol i la suor també hi són presents. Apaga la cigarreta, s’acosta em mira als ulls. La seva franca mirada em demana pel que jo també he viscut. No m’hi puc negar. Els meus llavis desitjosos s’hi apropen i ell els accepta apassionadament. L’olor del fum de la cigarreta encara m’ha pertorbat més profundament. He tancat els ulls. He deixat de banda tota la possible negativa que em pugui impedir fruir del moment.
En acabar em dona el seu número de telèfon, l’he llençat, però sembla que el tingui gravat en la meva ment. Desitjo que en algun moment quedi perdut en algun amagatall del meu cervell.
L’endemà, vull tornar a ser la bona esposa i mare de sempre. Tot, ahir, va ser un incendi passional, que no vull recordar però, que de tant en tant, em fa sospirar. La bogeria d’una nit, per oblidar i no repetir, que no ha de marcar la meva vida.
Miquel Pujol Mur
