Van seguir les seves carreres i les rutes els van distanciar. La Rut després d’anys de treballar en diferents hospitals del país, va decidir seguir el camí d’una amiga monja, que volia anar a l’Àfrica a fer de missionera. La va convèncer, que podia fer una gran labor humanitària, cuidant a la gent desemparada de les missions.
La seva vida va ser dura. Va haver de treballar moltes vegades sense mitjans adequats. Envoltada per la ignorància dels que manaven al país. Als quals tant els hi feia, la vida dels seus súbdits, a canvi de poder i riquesa. Disposada a cooperar, fins i tot, va estudiar i va aconseguir el títol de metge a fi que la seva labor fos més completa. Van ser anys de lluita i decepcions. Des de l’alegria de salvar vides d’infants i també grans, per després trobar els cossos morts i abandonats en les cunetes de les carreteres.
Finalment després de tants anys de lluita un canvi de govern, una guerrilla nova a la zona o, un canvi d’ètnia dominant va provocar un riu de sang. Aquell refugi de fraternitat i medecina. va ser arrasat sense compassió. Els infants,, copejats sense pietat, els homes obligats a seguir la tropa, sota l’amenaça d’afusellament i mort. Les monges, infermeres i dones que ajudaven en les diferents tasques, també van ser maltractades i violades.
L’amiga monja, va ser morta a cops de bastó, per no voler abandonar la seva fe, davant els fetillers de la tribu.
La Rut va ser colpejada i violada com les altres dones. El seu cos, va ser llençat a un bot de deixalles. Va esdevenir la seva sort, ja que la corda que el subjectava es va descordar del lligam. O potser algú, qui sap qui, va tallar el nus i la barcassa va descendir riu avall, fins un lloc on va embarrancar i va ser rescatada.
Retornada a casa va recórrer tot un seguit de sanatoris, psiquiàtrics i hospitals, per intentar recobrar la seva ment i el seu cos, de tot el sofriment patit.
Finalment, recuperada una part de la
seva salut, ara descansa en una residència en una zona de muntanya. Malgrat tot,
moltes nits es desperta neguitosa i cridant. Hi ha tantes males experiències en
la seva ment, que no es poden oblidar totalment, ja que són gravades en el
subconscient.
I el Marc? Us preguntareu. El Marc després
d’una exitosa carrera com a pilot d’aviació comercial en diferents companyies,
va sofrir un petit contratemps de tipus mèdic. Va haver de deixar de pilotar
avions de passatgers. Recuperat totalment, va continuar volant amb naus de
càrrega però en labors humanitàries i civils. de rescat de presoners i ferits d’una
qualsevol de les tantes guerres d’aquest món.
Finalment l’aparell va ser tocat per un projectil, i va haver d’aterrar
en territori enemic i, va ser fet presoner.
Després de mil i una horroroses peripècies finalment va salvar la vida
gràcies a la seva experiència com a mecànic. En un intercanvi de presoners, després
de molts anys captiu, en un moment insospitat de treva, va ser alliberat.
El que no pot entendre el Marc és que el projectil que va destruir el seu avió fos fabricat a la seva pàtria o a la dels seus aliats. Tampoc, que homes amb els quals havia compartir vivències, fossin els seus enemics. Havien passat tardes junts brindant per la pau. Aquells homes que aleshores eren els seus millors amics, ara eren els seus enèmics irreconciliables.
També ha recorregut diferents centres per recuperar la seva salut. Els mals somnis tampoc no l’abandonen. Finalment un matí ha ingressat en una residència prop del seu lloc de naixença.
La primera persona que ha vist ha estat la Rut. L’ha reconeguda més per la seva veu, que per la seva aparença. S’han abraçat fortament. La Rut li ha volgut ensenyar el lloc. Ara, viuen junts en un apartat de la residència.
Actualment, estan sempre junts, inseparables, però els motius no són els de joventut, ja perduda, no sols pels anys, sinó pels fets viscuts. Cerquen més aviat el consol, la calor de la persona propera, quan els mals records agiten els seus cossos i la seva memòria. Una abraçada, malgrat sigui tremolosa lliura molts moments no desitjats.
Aquesta història, no real -o potser sí -, és treta de cròniques de telenotícies, informatius de guerra, de notícies dels molts soldats que ho han recobrar la pau quan han estat llicenciats i vaguen perduts per la part més fosca de la ment. També moltes pel·lícules. Em fa angúnia llegir la primera plana de la premsa.
ON HI HA PAU?
Després de segles de civilització, de cultura, d’història. Què hem après els humans? La humanitat ha patit el segle passat - segle XX - dues Guerres Mundials, amb milions de morts. Què cerquem, la Tercera i definitiva per arrasar aquest món?
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada