Del llibre de deures de català: Imagina't que ets un jubilat o jubilada. Estàs passant uns dies de vacances junt amb d'altres amics. Escriu una postal als teus fills explicant-los on sou, com esteu ...
Estimats fills,
No coneixia aquest racó del món. És una meravella, no us podeu imaginar quina bellesa natural. Arbres, aigua i racons tranquils per veure i gaudir. Ja ho sé l’artrosi, però no abuso. Aquí hi ha llocs per departir amb els amics.
Em trobo força bé, lluny de l’estrès de la ciutat.
Al vespre fan ball. He conegut un
senyor seriós, amable i atent. Ai, Senyor! Que als meus anys retrobi la
il·lusió de la joventut. Ja els el presentaré. És un cavaller de cap a peus.
Petonets al meus nets i, vosaltres
rebeu tota l’estimació de la vostra mare.
Us deixo, truquen a la porta. Tal
vegada, l’Amadeu? Oi, quin home!
Vostra, Enriqueta
Us ha tocat la 6/49. Has deixat la feina i te n'has anat a fer un viatge als antípodes. Escriu una Postal als excompanys de feina per dir-los que els trobeu a faltar.
Hola companys,
Amics, esclaus de la feina, ja us
deia jo que treballant no us faríeu rics. Veieu, jo. Com sabeu m’ha tocat la
6/49. Un feix incomptable de diners. Veig el extractes bancaris, i encara no sé
com llegir la quantitat. Hi posen tants zeros.
No m’oblido de les cervesetes al bar,
en acabar la feina. Ai, nois! No es pot tenir tot en aquesta vida. Ara, em porten
un daiquiri i després, la bella hostessa m’acompanyarà a la platja i més tard ,
a la sauna.
Amics, el meu cor, plora d’enyorança.
PD: La porta del bar, encara
grinyola?
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada