Ja davant del consiliari, aquest
s’aixeca de darrere la taula i, m’assenyala una taula gran i unes confortables
cadires, dient-me:
¾
Seurem
a aquesta taula, ja que vull comunicar-li un gran prec, que ve des de les altes
esferes.
¾
Del
senyor bisbe?- Inquireixo un xic esparverat. Reflexiono: Hauré escrit alguna
cosa inadequada.
¾
De
més amunt. De molt més amunt. De dalt de tot. Cregui’m és d’una importància
cabdal. Ja sap que en aquests moments
rebem queixes des de tots els estaments. Per qualsevol causa, ens assenyalen
sense pietat. Sembla, ben bé, com si fos una persecució total, que només cerca
delictes reals o, imaginaris per destruir-nos. Oblidant-se de les grans accions
ofertes al poble.
Tota la seva xerrameca, m’inquieta
força.
¾
Mossèn
consiliari, què hi tinc jo a veure? Quina n’he fet?
Mentre ell pensava com encarar el
tema, vaig recapitular sobre el meu ingrés a l’orde. La meva mare és una
persona molt religiosa. El meu pare, no. Tal vegada, els bars eren la seva
perdició. Una partida de manilla, era més important que una missa. Jo, vaig
seguir les ensenyances de la mare i, vaig creure profundament en la religió. Ja
a la pubertat, la vida em va mostrar un altre món més real, potser més carnal, i
em vaig enamorar. En aquest afer, vaig sofrir un daltabaix enorme, quan la noia
que estimava, es va prometre amb el meu millor amic. La meva depressió va ser
enorme. Tot just. feia poc que havia acabat la carrera de periodisme i, a la
empresa, un gran diari, m’havien assignat per treballar en el món de la
investigació. No vaig poder superar, la boda dels dos éssers que més apreciava,
i em vaig fer novici. Han passat sets anys i, fa poc a la trentena m’han nomenat
prior per a la tasca de desenvolupar al màxim la comunicació amb el poble.
Finalment el consiliari va aclarir-se la veu i em digué:
¾ No cap cosa. Necessitem un favor. Vostè sap, que el seu amic Guillem és un gran benefactor nostre. Les seves donacions, són molt importants per a la nostra congregació. Tant, que han arribat a saber-ho, fins i tot, a dalt de tot. Però, noi, ha arribat a les nostres oïdes que els seus diners, no són provinents de negocis nets. Més aviat està involucrat en màfies diverses, cap de bona. Volem, que com a amic el visiti i, parli de tot aquest tema que ens inquieta. Tingui, en aquestes carpetes trobarà tota la informació, que ha arribat a les nostres mans. Acabi d’investigar-ho i parli amb ell. No ens agradaria pas perdre les seves aportacions.
Vet aquí passats deu anys i, he de tornar a veure la persona, que en aquell moment va fer que el meu món s’enfonsés. Vaig demanar una entrevista amb el Guillem i, em va donar una adreça en el nostre barri de joventut. Feia anys que no hi havia estat i, com ha canviat tot. Abans era un barri obrer, ara una caos de perdició.
Vestit de paisà, vaig entrar en el local. Després d’un lleuger interrogatori dels conserges, el meu nom, era apuntat en un full de paper. Em van deixar passar. També em van donar unes indicacions d’on havia d’anar i em van obrir la porta. Si hagués estat un capellà de poble, segurament m’hauria assenyat i, hauria marxat espantat. Llums de tots colors, en una barreja inadmissible, als ulls humans. Gots, ampolles i beguda a dojo. Noies mal, poc o mínimament vestides, dansant o servint als clients. Homes amb cara de babau, que mostren totes les males passions humanes. Aquest, era un dels negocis més presentables, del meu antic amic. Vaig prendre l’escala indicada i, vaig entrar pel passadís, fins arribar al reservat, indicat pels conserges. Vaig trucar i, el meu amic en va obrir. Un gran despatx i, un gran sofà amb una tauleta davant i, dues noies molt decorades i poc vestides, que em miraven amb cara de complaença i curiositat.
Continuarà ...
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada