A l’endemà, vam solucionar el seu hostalatge i va passar a un habitacle reservat als fidels. Vaig tenir problemes amb l’abat, però vaig saber tallar les seves objeccions. Una simple trucada al consiliari, va solucionar el gran problema.
Mes al voltant del claustre ha tornat a ressorgir la flama iniciada en unes petites brases del passat. La Lorena i el Marc, hem tornat a gaudir de la companyia i els petits secrets de l’ànima. Ella, va lamentar el camí que havia agafat el Guillem. El seu matrimoni, era un matrimoni normal com molts altres, però la inquietud de l’home i, la seva ànsia de diners, el van fer entrar en llocs de perdició i de diners bruts. Després, tot va agafar un ritme voraginós que els va separar, malgrat visquessin junts.
Una matinada, la Lorena va rebre una
trucada del Guillem, al mòbil. Vam quedar de trobar-nos tots tres en una
cafeteria. El primer en parlar va ser el Guillem, després de saludar-nos
amistosament.
Les seves paraules van ser:
¾
Tot
ha estat solucionat. No tinc cap problema, però m’endinso en un món, encara més
caòtic i perillós. Ja ho sé, Lorena, que m’havies previngut. Però, els diners,
la fortuna, estan als meus peus esperant que m’ajupi i els agafi. Estimada sé dues coses: Una no em puc i, no em
vull fer-me enrere. Segona, a tu no t’agrada aquest món i no t’hi trobaries a
gust. I també, una tercera qüestió és perillós. Són gent sense ànima i força
cruels. Jo, segurament m’hi convertiré en un breu o llarg termini. No vull
Lorena, que passis angúnia ni temis per la teva seguretat. També, suposo que
entre vosaltres, ha tornat a ressorgir un amor que sempre ha estat present,
entre tu i jo.
¾
Però,
si ho saps, per què vols fer aquest pas. Esteu casats i el matrimoni és indissoluble.
¾ Ara em surts amb aquestes necieses? Els diners de la teva gestió continuaran fluint tot i que sigui de la forma enigmàtica que vau idear. Una institució, un país fiscal, tot des de l’anonimat. A canvi un gran enterrament, amb força pompa, quan jo mori o em matin. Del vostre amor ja n’he parlat amb el consiliari. Només, ho has de demanar i acceptaran la teva decisió.
Les mans de la Lorena van agafar-se a les meves com si tingués por, de què jo ho refusés i em fes enrere. Els seus ulls, van mirar-me buscant la meva aquiescència. Jo, vaig mirar-me en els seus ulls plens de promeses. També en els seus llavis, que fa tan temps que vull assaborir. I, vaig assentir a la seva demanda.
Tot, estava arreglat. Poc després ens casàvem. El Guillem, va desaparèixer, per a no contaminar la nostra vida.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada