UNA FORTA RAÓ PER INVESTIGAR II

 

El Guillem, em va abraçar amb força, com a senyal d’apreciar-me.

¾    Quants anys, Marc.! Passa que prendrem alguna cosa

Em veu baixa vaig recordar-li que venia de part del bisbat. Vaig fer-li un gest cap a les mosses que va entendre immediatament, i va dir:

¾    Aneu a la sala.- i va deixar insinuat amb la mirada un: En tot cas després, si és convenient.

Vam iniciar la nostra conversació. Van trucar a la porta, per un home que no podia pagar. Només va dir:

¾    Ja sou grans, ja sabeu què heu de fer. Que pagui a les bones o a les dolentes. Però que pagui, Nosaltres, mai hem sigut les germanetes de la caritat

Dirigint-se a mi, va indicar-me

¾    Saps què, Marc? He pensat que això del que em vols parlar, millor ho que ho fem a casa. No ho vull barrejar. Pel meu negoci, són interessants les aportacions. Tant com per vosaltres, a les meves comptabilitats els ajuden a desgravar. També podràs saludar la Lorena. Te’n recordes d’ella? Ep! Jo, a la meva manera, soc un creient. No té res a veure la meva vida privada amb el negoci.

Inoblidable record, la causa de la meva depressió: La Lorena. 

L’endemà ens vam trobar a casa seva. Em va obrir la porta la mateixa Lorena. Aquella noia llargaruda i prima, va desaparèixer de la meva memòria immediatament, quasi no la podia reconèixer en aquesta dona esplèndida. Però, només el moviment dels seus ulls i, la forma de moure’s em va fer recordar-la. Va ser agradable tornar-la a veure, però punyent. Ens vam saludar, com bons amics que malgrat els anys passats, s’aprecien. L’abraçada, va ser cordial i els petons a les galtes, com els de bons amics.

Van menjar un aperitiu i, quan el Guillem va marxar a buscar uns documents, es va girar vers meu i, mirant-me fixament als ulls, va dir-me:

¾    Saps de vegades, penso que em vaig equivocar. Coses de joventut.

¾    Sí.- Vaig contestar.- De vegades, passats els anys, un se’n penedeix de no haver lluitat una mica més. Però, finalment tot és aigua passada. Ja coneixes la dita: Aigua passada no mou molí.

¾    Si haguessis estat més explícit, potser... Sé que vas tenir una gran depressió. Per causa meva?

Vam sentir la tornada del Guillem i vam callar. Els vaig observar i. em vaig adonar que malgrat que vivien junts, només era una façana per quedar bé. Cap dels dos, mostrava cap sentiment amorós, vers l’altre. Senzillament, eren dos amics, que compartien una casa, molt luxosa, però buida de cap lligam emocional, senzillament eren uns bons camarades.

Vaig mirar amb deteniment els documents que va portar el Guillem i li vaig dir:

¾    Escolta, crec que ho podem solucionar d’una altra forma. M’emportaré tota aquesta paperassa, l’estudiaré i et diré alguna cosa. Algú m’assessorarà; algun expert en això que li diuen enginyeria financera.

Vaig estar una setmana treballant en el tema, a més de les altres feines que em pertoquen habitualment. Ja examinat tot el tema, amb el consiliari i també amb diversos personatges experts, vam acordar na solució. Sempre, que fos acceptada, pel Guillem. 

Vam concertar una trobada a casa seva. Quan vaig arribar encara no hi era, només hi havia la Lorena. La seva abraçada i, els petons van ser aquesta vegada, molts més afectuosos que l’altre cop. Malgrat que en aquesta ocasió, jo m’havia vestit amb l’hàbit, expressament per posar barreres, entre nosaltres dos. Jo apreciava al Guillem com amic i, no volia tot hi  saber que el seu cercle matrimonial estava trencat, interposar-me entre ells.

A l’entrar el Guillem, ja vaig observar el seu nerviosisme. Mirava contínuament pel balcó al carrer, com si temés alguna qüestió punidora. La nostra salutació va ser força ràpida. Em va agafar els papers i, els va guardar en un caixó, com si no tinguessin cap importància en aquells moments.

¾    SI vols t’ho explico.- Vaig insinuar al veure la seva indiferència.

¾    Ara no.- Va ser la seva contestació.- M’has de fer un favor. Molt important. Tinc un problema amb uns “narcos” i, ho haig de solucionar avui mateix. T’has d’emportar, la Lorena a un lloc segur. Al teu monestir. Crec que teniu cel·les per les persones que fan recés espiritual, doncs, tot solucionat.

Girant-se cap a la dona li digué, secament:

¾    Lorena, agafa la roba i el més necessari i marxa amb el Marc. He d’estar lliure, durant uns quants dies. Tu series una penyora massa atractiva,  per fer-me xantatge. 

Continuarà ... 

Miquel Pujol Mur