EL TIRABOL

Per començar, he fet l’esforç, d’enumerar les diferents comparses de la Patum. Són les següents: Tabal, Turcs i Cavallets, Maces, Guites, Àliga, Nans Vells, Gegants Vells, Gegants Nous,  Nans Nous, Plens i, finalment el Tirabol. Aleshores, amb totes aquestes comparses ordenades, en un ordre aproximat d’actuació, recordo que ens han dit que havíem d’explicar: què faríem si ens trobéssim enmig del Tirabol, a la plaça de Sant Pere, durant la Patum. 

He reflexionat força, intentat explicar l’inexplicable. A veure per l’edat, no seria lògic que hi fos, sinó és que m’hagués agafat uns estat d’alienació mental. Altre qüestió: Tinc una cama operada tres vegades, la qual cosa em minva l’equilibri. També fa dos anys, vaig tenir un ictus. Sortosament, sense cap greu conseqüència, potser una pèrdua de força. Total, estic fet un nyap. Si em trobés enmig del Tirabol, voldria dir que he deixat de tenir interès per viure, per tant seria quasi, un intent de suïcidi. 

Per un moment m’ho imagino. Pobre de mi, caigut a terra, trepitjat, colpejat i sagnant. Els dits de les mans trencats. Les cames per terra, entremig de gent que plena d’eufòria, lògica eufòria del berguedans, hi saltaria al damunt. Del meu pobre cap, no vull ni parlar-ne, potser seria com una olla de grills. La pell, cremada per mil artefactes petadors i, cremadors. Finalment, de bon matí, el servei de neteja de l’Ajuntament, si encara existeix, trobaria una pelleringa sense ànima, barrejada amb ampolles, papers i llaunes. Bé, no he arribat a desitjar la mort, encara vull aprofitar els dies que em queden. 

Llavors què? Fotuts! Donant-li voltes i voltes. A mi m’agrada complir, de vegades amb escreix, els relats setmanals. Bé, he començat a pensar i, finalment he comprès que podria descriure la Patum, com una relació de les diferents comparses, amb l’acte eròtic-sexual. 

El Tabal seria el principi del joc eròtic, allò de l’inici d’atrevits petons que encenen la passió humana. Després el lliurar-se de la roba i, les primeres  carícies intimes, el que segueix ja seria qüestió dels Turcs i Cavallets. L’arribada, a les terres dels àngels, les Maces. Ep! No us emocioneu que no penso escriure gaire més. Malpensats! Un escriu innocentment i, els pensaments libidinosos us volten de seguida pel cap. Amics! Calma! Que hi ha molt per a viure.  

I ja passats els entreactes, arriba el Tirabol final.  Quan les passions deslligades i desfermades de tota lògica, quan el desig mana per damunt de la raó, el Tirabol és el moment de l’esclat final. 

Sincerament, per a mi, el Tirabol representa l’esperit i la rauxa del poble berguedà. 

Miquel Pujol Mur