Noi, no sé què em passava aquella matinada, tot ho veia igual. Més llençols i, més cossos nus, rodolant d’un costat a l’altre dels llits. I jo, nosaltres, què?
Vaig pensar i, vaig recordar que a la Laia li agradaven, certs moments de soledat. En alguna ocasió, l’havia vist mirant a l’horitzó, com volent absorbir l’esperit del bosc. Com si volgués, apoderar-se, per sempre, en el seu interior, de la visió dels estels i, la muntanya.
El meu pensament va recordar-se d’un racó, proper a la casa, on és podia veure la lluna, entre els dos pollegons i m’hi vaig dirigir. En més d’una ocasió, l’havia vist guaitant el Pedraforca, com envejant la seva poderosa presència.
Prop del bosc, la vaig veure palplantada, encara vestida de bruixa i, com jo, amb la màscara posada. Em vaig apropar sense fer soroll i, delicadament vaig abraçar-me, al seu cos. No va fer cap refús, a les meves carícies i, atrevint-me més, vaig acaronar la seva pell, entre els plecs de la roba. Mai havia pensat, que la Laia tingués aquell cos. Era suau i tendre. Es va girar i, sense treure’ns les caretes, li vaig oferir els llavis i, em va respondre atrevida i desitjosa.
Vaig recórrer, amb les meves mans,
la seva carn i, agradablement vaig trobar les desitjades sines, més plenes, del
que jo suposava, que tenia la Laia. Somniava, amb desig, perdre’m entre les seves
corbes, quan de sobte un crit em va espaordir.
¾ Malparit!! Farsant! Fill de puta!!! Jo, que em creia, que em volies. Ara et trobo en els braços d’una altra dona. Potser, fins i tot, d’una bagassa. Qui sap qui és? Perdulari!! Desgraciat!! Així t’enfanguis en el llot i t’ofeguis!! A mi, no te n’acostis mai, mai!!
En un hàbil moviment, la noia que tenia abraçada va desaparèixer, sense que ens n’adonessin. Vaig quedar ert i, sense esma, davant dels insults de la Laia. Era, una bona alumna de gramàtica, perquè em va demostrar que sabia tots els insults més cruents, contra els homes, que deu haver en el diccionari.
Tot va acabar, com el rosari de l’aurora. La Laia, va telefonar els seus pares, que la van venir a recollir. També el seu pare, devia ser catedràtic en gramàtica, perquè ens va batejar a tots, deixant-nos plens d’improperis. Vam recollir i, poc després, - jo, amb la cara baixa-, vam marxar i, les vacances de Sant Joan, davant del Pedraforca, van acabar-se de cop i volta.
Ara, he començat de nou a la Universitat però, el grup s’ha dissolt. He vist la Laia, agafada de la mà, d’un noi de tercer. En aquell moment, ha passat pel meu costat, la professora de matemàtiques, molt jove i maca. Segons diuen una crack, en la seva ciència. Tots els professors i, algun catedràtic, anaven bojos, per aconseguir els seus favors. Però, tots n’havien sortit escaldats, per la seva frigidesa i, el seu tracte sever. Males llengües, asseguraven que li agradaven les dones.
M’ha mirat descarada i somrient, aleshores
ha mussitat suficientment alt, perquè ho entengués, però al mateix temps, prou
baix perquè, els altres no ho sentissin.
¾ Què, bruixot del Pedraforca, has perdut la teva bruixeta? De veritat, no sé si t’estimava gaire, perquè et va deixar com un poal ple de merda. Particularment, el teu petó em va agradar molt i, tinc ganes de repetir-lo. Però això, ara és cosa teva.
Me la vaig mirar de nou i, malgrat la seva seriosa indumentària, vaig reconèixer trets de la seva persona, també d’aquells llavis, que em van embogir aquella nit. Per què dir que no, a tan agradable companyia? Estudiants com jo, han arribat a presidents del seu país, començant de forma similar. A més, la jove professora no tenia res a envejar físicament a la Laia. Però això sí, estava dotada de més cultura i, un gran sentit de l’humor. Mai li he pogut retreure res i, som feliços l’un al costat de l’altre.
Al presentar-la al pare, li va
agradar molt la noia, la va trobar eixerida i bonica, a més de llesta. Encara
escolto les seves paraules orgulloses el dia del casori.
¾ És que el meu Marc, a més de bon estudiant, intel·ligent i clarivident, ha demostrat saber trobar la persona adequada. Moltes felicitats a tots dos!!!
De pares i mares, només n’hi ha uns.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada