LA PRIMERA CITA I EL CARNAVAL

 

Aquesta es la parada i, aquesta és l’hora. M’ha dit, que és molt puntual. Jo soc sempre massa puntual, sempre cinc minuts abans de l’hora. Estic molt atabalat, perquè és la meva primera cita a cegues, per via d’internet. 

No soc cap noi, que hagi perdut l’oremus rere les noies. Per a mi, el principal d’aquesta vida, fins ara, han estat els estudis. Una prova d’això, és que estic acabant un màster de la meva especialitat, als vint-i-dos anys. Aquesta trobada me l’ha muntada el meu germà petit. Un tarambana, sense estudis. Diu que fent de DJ. ja es guanya prou bé la vida, per haver de trencar-se la closca, estudiant. També, em penso que han estat el pares, els que l’han obligat a concertar-la en nom meu. No entenen que un xicot, a la meva edat, no tingui cap interès per les noies i, mira que n’han fet passar per casa. Però jo, sempre els estudis, per davant de tot, els estudis. Tenen por de que sigui ... Ja m’enteneu. 

De cop, la motocicleta és davant meu. Una poderosa màquina de nou-cents c.c., vermella i daurada. Muntada damunt el selló, una noia de curvilínia figura, guarnida amb una granota de pell molt ajustada. Ha parat la moto, no el motor, i dirigint-se a mi, soc l’únic noi que espera, m’ha preguntat

¾    El Ricard?

He contestat simplement:

¾    Sí.

Aleshores, ha dit amb veu càlida:

¾    Vinga puja, que això només passa un cop a l’any.

Sorprès he inquirit:

¾    Segur que em vens a buscar a mi? No m’havien dit res de la moto.

Ha aixecat la visera del casc i m’ha mirat. Els seus ulls com aiguamarines luminescents, m’ha deixat sense paraules i, sense raó. Obedient, com un xaiet, he pujat al seient de darrere.

Ha arrencat i la velocitat ha anat “in crescendo”. Una voràgine de llums indica els carrers per on volem. Un esclat de fars de cotxes, m’ha fet adonar que circulem per una carretera. He sentit la seva veu dolça. Encantadora com un rierol de muntanya, que m’ha dit:

¾    Tens fred.

De veritat, jo estic tremolant de por i, de sentir el seu cos tan a prop meu.

¾    Posa les mans a les butxaques de la meva caçadora.

Així ho he fet i les meves mans, han arribat a la seva pell. Tot ha començat a escalfar-se al meu entorn.

Finalment ha parat. Ens hem trobat enmig d’una rua de gent emmascarada, vestida amb robes estrafolàries, que canten mil lloances al rei Momo. Música, cants que parlen d’amor i sexe, ningú es fa enrere en petons i abraçades. Gran quantitat de licors de mil sabors i tots d’alta graduació. Ja de matinada, tots borratxos ens hem despullat, a banyar-se en el mar. Hi ha hagut moments, que l’ha perdut de vista. Desorientat, no comprenia res de res. Per ser la meva primera cita amb una noia, estava sobrepassat. En el meu cap, es barrejava l’alcohol i, la calentor de la sang. Finalment l’he trobat i, ens hem casat, davant d’un sacerdot, que no sé de quina ordre religiosa o, tampoc sé si era capella o, un torrat com nosaltres. 

Un altre cop a la moto. Ha volat per l’asfalt de les carreteres, fins arribar al seu palau, dins de l’estany de la Lluna Clara. En el palau, al seu costat, he estat feliç. Mil nimfes d’aigua, ens servien. Fins que un capvespre, m’ha despertat el soroll de la moto. He vist com es posava l’equip de motorista i li he preguntat.

¾    On vas?

¾    Ja et vaig dir, que l’encanteri era per a un any i el Carnaval és avui. Tinc una cita. Has estat tot aquest temps un gran amant i company i, sempre et voldré al meu costat.

M’ha lligat al voltant del coll una cinta de seda, d’or i d’argent amb un medalló ple d’aiguamarines, com els seus ulls. He emmudit. 

Amics, si alguna vegada aneu a un estany i, veieu un gripau amb una cinta daurada al coll, us recomano que l’acaroneu i li feu un petó, per trencar la maledicció de la reina de les fades de l’aigua. És un bon amant, un bon noi i un bon partit. 

Miquel Pujol Mur