Exercici: Utilitzar frases donades
L’home va quedar-se quiet, amb els ulls ben oberts per la sorpresa, mirant fixament el carrer Gran. No es pensava, que en aquella petita població, hi hagués tanta circulació de vianants i de vehicles. Venia en busca d’una noia, que havia conegut en el ball del seu poble, per la festa Major.
Li va donar l’adreça de casa seva però ara, acabant d’arribar, no trobava on era el susdit carrer. Aleshores, va veure la clàssica banderola d’una perruqueria amb els seus colors de sempre: blanc vermell i blau. Quin lloc millor per preguntar. De tots és sabut, que els barbers amb la seva incommensurable xerrameca, coneixen les xafarderies de quasi tota la gent del poble.
L’home va suggerir immediatament: Deu ser pels barris nous. Jo aquí en el centre, aquest nom no l’he escoltat mai. Però el barber, tot amable, com la majoria de la seva professió, va donar-li el nom d’un amic seu, que antigament, havia estat el carter. Ara, tenia l’únic bar-discoteca del poble i coneixia la majoria del jovent.
Per fi, el nostre amic, va trobar el lloc i, la casa. Anava a trucar quan ha escoltat gatzara i gresca a la part dreta del pati. Encuriosit s’hi i ha apropat i per damunt de la tanca a vist la jove noia envoltada d’infants que jugaven i cridaven alegres.
Saltaven al costat del braser de les
fresques matinades, picant panses i cacauets d’un bol. Ho va entendre
ràpidament la noia que va conèixer feia de cangur de tota la canalla del barri,
mentre els pares treballaven. Uns dinerets extres no fan mal a ningú.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada