QUÈ EM VOL VENDRE?

 

La sala és gran, sense ser exagerada. La llum és diàfana però, mai forta. Per un dels finestrals es veu un jardí i flors. Dos individus estàn asseguts en dues butaques i conversen amigablement. No hi ha ningú més en tot l’habitacle. Un, fa la següent pregunta:

¾    Vostè, què diu que ven?

¾    La cosa més meravellosa del món. No n’hi ha cap com ella. L’essència de la vida

¾    Vaja! Un flascó de perfum, un aroma. Molt romàntic, una essència per l’individu estimat/da.

¾    No, el que jo li volia vendre no va tancat en cap recipient.

¾    Ah! Els venedors, sempre venent el millor. Sempre vendre, per beneficiar-se i viure millor. Comprar barat i vendre car. I, desprès el client no sap què fer-ne. Desprès, aquella coneguda frase: “Jo a vostè no el conec de res”.

¾    Perdoni, vostè, està molt cremat. Li he demanat alguna cosa material?

¾    Promeses, promeses i promeses. Sempre igual, semblen els polítics quan diuen que el món va millor i la veritat ens demostra el contrari.  

¾    Molt escèptic, vostè. Em sembla, que no farem tracte si manté aquesta postura. Sempre, serà un amargat. Ai! Amic meu, com ho lamento.

¾    Va acabem d’una vegada! Què ven vostè? Quant val?

¾    Malament anem. El que jo li vull vendré és incommensurable, Ocupa poc espai i, els humans no ho aprofitem prou. I no té preu. Imagini-s’ho, no té preu.

¾    Em tornaré boig. No entenc res. És incommensurable, em diu, però no ho puc comprar, ni abastar.

¾    Si ho sap fer, l’acompanyarà sempre però, ha de ser molt entenimentat i aprofitar cada mil·lèsima de segon. També, saber sumar-la i recordar-la en els moments adequats.

¾    Ja n’hi ha prou! Què vol vendre’m?

¾    Ja li dic per anticipat, no sé si l’aprofitarà i, tampoc, si ho ha fet mai. Jo li volia vendre la felicitat. I vostè, em vol donar diners per aconseguir ser feliç.

¾    Tot es compra, en aquest món

¾    Falsa felicitat. Una rialla d’un infant, comporta més felicitat que tots els diners del món. Una sortida de sol, un petó, una carícia, un moment de pau, una mirada, malgrat sigui picaresca, un somriure, trobar un amic, estar assegut en un sofà a mitja llum i amb el televisor apagat. Totes aquestes petites coses comporten, més pau i felicitat, que tot el que pugi comprar, en aquest món malgastador d’il·lusions. Felicitat és l’única realitat que pertany a cadascú individualment. Has de ser conseqüent amb la que tens i podràs fer-la sentir a tots els altres. 

Miquel Pujol Mur