A la llunyania admiro la teva casa, apreciat ancestre. Té un aire misteriós, sempre el misteri t’ha acompanyat. Una casa en moltes ocasions derruïda i finalment tornada a reconstruir com a mostra de la teva existència. Una casa plena de misteris i malastrugances, com gran part de la teva vida. La teva història al final ha estat coneguda i respectada. Malgrat sigui mal escrita i falsejada, estimat ancestre.
Has estat crec que certament il·lustrat, però mai he pogut llegir els teus pensaments, la teva història escrita per tu mateix. Segur que la teva cultura va ser apressa a la guerra. Un sense fi de batalles, lluites, traïcions i morts.
Alguns t’acusen de sanguinari, altres parlen de tu com un sàdic assedegat de sang. La història, com un patriota. Però, benvolgut, crec que la sang vessada dels altres era simplement la devolució de la dels teus, també assassinats o més aviat massacrats, sense cap mena de redempció.
Vas lluitar per la teva religió i pel teu país fins que finalment traït pel teu propi germà, vas ser capturat, turmentat i finalment esquarterat.
Anys després, un home estranger va escriure una fantasmagòrica e irreal història. Recuperant la part més falsa i tenebrosa de la teva vida.
Però, en el llibre, et va donar una aura especial: la immortalitat dels justos. Com a descendent, amb els meus cosins, de la teva essència eterna, de la teva regalia del temps, descanso esperant la nit per renovar la meva sang per una de més jove.
Amagat dins el taüt mig entreveig la lluna, l’amant nocturna dels meus desitjos.
Amics, amigues, si quan es faci de nit observeu rere vostre alguna ombra estranya i silenciosa, camineu lleugers abans que negror de les meves ales, amagui la frescor del vostre cos. Si no hi sou a temps, un somriure també us l’he d’agrair.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada