Els records d’anys enrere s’han visualitzat en la meva ment. Un flashback de moments viscuts. Dues parelles que es van conèixer a la Universitat. L’Adrià i l’Eduard. La Nené i jo, la Clara, per l’altre. Vam fer-nos amics malgrat pertànyer a diferents estatus socials. La Nené i l’Adrià són de famílies acomodades i riques. L’Eduard i jo, som membres de famílies proletàries que han aconseguit beques per a fer estudis superiors. L’Adrià em va enlluernar des del principi: amable, rialler, coneixia tots els llocs de moda i a tots hi tenia entrada. Aviat vaig ser la seva confident i també aviat la seva companya, en tots els sentits. Menys, per les famílies de cadascun. A mi em deien, l’escalallits. He de dir, que malgrat els meus orígens de classe treballadora, era físicament una noia esplèndida i desitjada per molts homes. Alta, amb figura de model, uns ulls verds que desprenien flames encegadores, una pell morena suau i fina. Per acabar duc una cabellera llarga i negra que m’arriba fins a la cintura.
La Nené, fins aquells moments havia estat la seva confident íntima però, la meva presència la va deixar en segona fila. Malgrat tot els quatre érem amics, però jo sabia que no podia fer cap pas en fals si no el volia perdre. L’Eduard, força més intel·ligent, seguia el nostre tarannà, però mantenint-se a certa distància. La Nené, feia de parella seva i, bastant alliberada d’idees, aviat es va apuntar a ser, també la seva companya de llit.
L’Eduard, va acabar ràpidament la seva carrera. No podia ser menys, la seva ment era la número ú en totes les assignatures. Un privilegiat que aviat, essent el més jove de la seva promoció, va aconseguir plaça per a catedràtic. Jo vaig acabar els meus estudis amb bona nota: Econòmiques, Empresarials i Màrqueting. En poc temps, vaig trobar feina en una editorial. Fins i tot, vaig publicar uns contes per a infants. Ni l’Adrià ni la Nené, no van acabar els seus estudis. Aviat, quan els vam finalitzar nosaltres, van deixar d’anar a classe. Si tenien diners de sobres, per què escalfar-se el cap? No en necessitaven de títols universitaris, només amb el seu cognom, ja en tenien prou perquè s’obrissin totes les portes.
Vam casar-nos, les dues parelles, malgrat l’oposició dels pares corresponents. Poc després, vam portar dues criatures al món; un noi, nosaltres i, una noia ells. El fet d’haver-hi nets tampoc es va modificar-se el tracte amb les dues famílies poderoses. Van adjudicar als seus fills, tant d’una part com de l’altra, una assignació bastant generosa. No van voler saber res dels respectius cònjuges. He de dir que a nosaltres tampoc ens va importar.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada