La Míriam i la Raquel estan
recolzades a la barra de la cafeteria. Una vaga forma d’anomenar a un lloc de
servir begudes als assistents als partits. Són dues noies, com moltes altres,
de 16, 17 i, fins i tot, 18 anys. Quan les noies deixen enrere la infantesa i
deixen volar les il·lusions d’adolescència. Si alguna cosa les diferencia és la
forma de vestir. La Raquel, vesteix el que considera modern, del dia a dia.
“Guai”, seria una expressió molt habitual de la seva manera de pensar. Una
paraula que pronuncia molt sovint i, segons el to de veu, de vegades, li canvia
el significat. Vesteix una brusa blanca curta i escotada, pírcing al llombrígol
i uns pantalons estripats. També llueix una bona cabellera rossa que mou sense parar. Com si fos l’estàndard
de la seva presència. El seu cos és fibrat, com a mostra de que pràctica
esport. La Raquel, és la davantera de l’equip de futbol femení del poble. Quan controla
la pilota corre com un dimoni, deixant tothom enrere. Quasi sempre marca gols.
La Míriam és més alta, vesteix un
xandall fosc i té el cabell arrissat. El seu cos també ès fibrat però, els seus
moviments mostren una agilitat felina. Porta un petit tatuatge en el canell dret.
La Míriam és una immillorable portera. Són molts diferents en la forma de
pensar però, són l’ànima de l’equip.
A fora, a la vorera, hi ha tot de
bosses apilades de les diferents components de l’equip. També, hi són les noies
que el formen. La Míriam, mira molt sovint el rellotge. Està impacient. Diu,
amb veu desangelada:
¾
Ja
de bon matí, problemes amb l’autocar. Aquest trasto vell sempre li passant
averies estranyes. Un dia, ens deixarà
enmig de la carretera.
¾
Ès
que us passa cada cosa. Anar en autocar. Jo aniré amb el Pere. El seu pare li
deixa el cotxe. És més “Guai”, un descapotable.
¾
El
Pere dius? Vigila! Que té les mans molt llargues.
¾
Doncs,
si se li escapen una mica les mans, tampoc és dolent. Pot ser divertit. A mi,
de vegades això em fa sentir bé. El món és tan avorrit!
¾
Vigila
amb la palanca del canvi. A vegades la seva mà recorre un o dos pams de més.
¾
A
mi m’agraden, els nois així, els “marietes” no són sants de la meva devoció.
Sempre puc dir que soc una noia seriosa.
¾
I
et crema.
¾
No,
però serà guai! Tot donarà una mica d’al·licient a aquest viatge. Me’n vaig que
m’espera. Vol parar al mirador,
La Míriam. fa cara de saber com
acabarà la visita al mirador i, les seves vistes.
Van guanyar el partit per 7 a 0. La
Raquel, que anava encesa va fer sis gols La raó només la sabia la seva amiga i,
va callar. Havia gaudit tant al mirador que el seu món, era tot rosat, més ben
dit vermell, de joia vital.
L’equip va guanyar molts partits i va arribar a la final de les finals.
Què es millor el cotxe o l’autocar?
Això, cadascú, segons els seus desitjos d’aventura a d’opinar. De vegades és
més convenient viatjar en l’autocar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada