QUINA CALOR!!!

 Molta calor, massa calor, qui pot aguantar aquesta calor, punyetera calor. Són moltes de les expressions que utilitzarem aquests propers dies.

Extrapolades deuen ser les similars però posades a l’inrevés que les que fem servir a l’hivern. 

Podríem dir que la raça humana sempre es queixa. Per qualsevol qüestió anímica, física o moral. 

Que deu pensar aquell home que damunt d’un camell es guanya o guanyava la vida travessant el desert. Havia de tenir calor i, suar sempre, malgrat que anés pujat dalt del camell, cosa no aclarida del tot. 

 Penseu i això no és gaire lluny nostre, no és la prehistòria, els homes que amb una dalla segaven els camps. Si la meva memòria no em falla havia colles de segadors amb molta fama. Els de Bagà tenien molta feina a la Cerdanya. Feina de mesos d’estiu. 

Enfrontats al sofriment i per plaer podríem adquirir una plaça per fer un safari pel desert. També tindrem calor i suaríem pels descosits  però, en tornar ens vanagloriarem de l’aventura dient:

¾     Quina calor que vaig passar, era l’infern. 

Contra gustos no hi ha dificultat que no és pugui superar. 

Ai! On són aquells matins o vespres , és igual l’hora, quan escoltant el remor de l’aigua a la platja: Zass...Zass... refregant-se l’aigua damunt la sorra. Jo amb un beguda fresca observant els jocs de formoses nimfes d’aigua. 

Despertat que això fa molts anys va passar. Éreu una joventut feliç. Feliç aquesta paraula em fa pensar. És molt difícil ser feliç o passa el mateix que en la calor: Massa ofega?

 Miquel Pujol Mur