Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimecres, 10 d’agost del 2022

AGOST 2022

 


APRECIATS: 

COM TOTS ELS ANYS, MENTRE PUGUEM,

FAREM UNS DIES DE RELAX. 

I RECORDANT UNES ANTIGUES PARAULES DE COMIAT,

DIREM:

FINS A SETEMBRE, SI DÉU VOL.


divendres, 5 d’agost del 2022

LA GUARDIA PILOSA. PUJALT. ANOIA

La Guàrdia Pilosa és un petit poble que depèn administrativament del municipi de Pujalt, pertanyent a l'Alta Segarra, a la comarca de l'Anoia,

En la nostra visita al poble ens sorprenia aquesta exposició d’eines de treball pageroles que ens mostraven el seu passat agrari.








El nom del poble fa referència al que amb tota seguretat va ser el seu origen, l'existència d'un punt de guaita a la frontera musulmanocristiana en el canvi de mil·lenni, al voltant del qual es va establir una població pagesa. L'adjectiu pilosa seria una descripció rotunda de la zona, com a lloc desert, de fred rigorós, despoblat, descampat, pelat...

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

dimecres, 3 d’agost del 2022

SOTA ELS MERLETS DEL CASTELL DE REQUESENS. LA JONQUERA. ALT EMPORDÀ


 Aquesta era una cita aplaçada en el temps. Segurament massa temps. Durant el servei militar s’havia de pujar fins el castell de Requesens en les proves del curs de xòfer. Es feia la prova conduint un dels “GMC” de 10 rodes de l’exercit. 

Per diferents causes no vaig poder fer-la. Mes sempre ha estat una espina clavada en el meu pensament. Em deia, i em repetia sovint que no ho havia fet i que un dia o altre havia de pujar. 

He trigat cinquanta vuit anys. Els “GMC” ja han estan retirats dels exèrcit. La majoria deuen haver-se convertit en ferralla, que ha estat fosa i aprofitada, per fabricar nous vehicles. A mi, també m’han retirat o jubilat com ells, però encara resto viu i em ànims per fer alguna cosa. Fa pocs dies, per fi he aconseguit el meu propòsit. He pujat fins el Castell de Requesens. La pista de terra és perfectament practicable fins una plaça amb unes velles construccions. Comença en aquell lloc la darrera rampa  que s’ha de fer a peu ja que una senyal de trànsit prohibeix el pas als vehicles. 

A l’iniciar la visita al castell vaig adonar-me que la quantitat de graons no convenia a les meves cames. Però vaig gaudir del seu interior i dels seus voltants. De vegades esperem massa (circumstàncies de la vida) per complir els nostres desitjos. 

El castell de Requesens és situat sobre un turó que domina totes les valls meridionals del Puig Neulós. Esmentat al memorial de greuges (rancures) adreçat pel comte Ponç I d'Empúries al seu cosí, el comte Gausfred II de Rosselló, i al fill d'aquest, Guislabert (datable vers 1040-1071), en el qual el primer protestava per la segurament recent construcció d'aquest castell (castrum de Recosin) per part dels darrers en un alou que tenien confiat en terres del comtat d'Empúries. 

D’aquella primera construcció només en resta una pany del mur. Entre 1893 i 1899 fou totalment reconstruït pels seus propietaris, els últims comtes de Peralada residents al territori, Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí i la seva germana Joana-Adelaida, amb la intenció de convertir-lo en residència d'estiu i d'acord amb els criteris neomedievals llavors en voga, tal com havien fet fer també al castell de Peralada.


Actualment és visitable en hores convingudes. La visita guiada va ser molt instructiva donat els coneixements  i la simpatia de la persona que va exercir el guiatge. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental. Viquipèdia