Aquella
nit vaig sortir a celebrar el fi de curs amb les companyes i els companys. Una
nit boja va comentar un dels amics. Així va ser, vam començar a voltar de bar
en bar. De sala de festes a sala de festes. Anàvem sense rumb determinat. Fèiem
gresca i bevíem en tots els llocs on entràvem. Sense rumb com un vaixell perdut
en una tempesta. I a més amb moltes ganes de divertir-nos.
Ben
bé no sabria dir on l’havia trobada. Potser a l’aparcament del centre
comercial, o la cafeteria on vam anar després. No ho sé! Només recordo que
enmig de la barra del darrer bar una mà lleugera va acaronar-me el clatell. Un
llampec voluptuós va baixar per la meva esquena fins a...
El
pantaló em tibava endavant a causa de la meva ... Aleshores la seva mà va
protegir la meva tenda de campanya. Aprofitant-se de la meva manca de voluntat,
va situar-se davant meu i amb quatre savis moviments de malucs, va alleugerir-me
de la meva excitació.
Les
llumenetes de colors de la sala de festes van fer-me adonar de les centelles daurades
que es bellugaven dins els seus ulls.
Ara
som sols a la sala de ball. He perdut les companyes i els companys. Els meus
ulls embadalits tenen la mirada fixa en els seus. Mentrestant dansem lentament
fragant cos amb cos. Noto la seva escalfor que revifa el meu ...
La
meva calor es concentra en un punt d’àlgida turgència. Els meus ulls sense
voluntat segueixen el mandat dels seus. Finalment estem en una habitació. La
roba ha seguit els nostres voluptuosos desitjos. La nuesa descobreix una cosa
impensada.
Allà a on jo esperava trobar un somriure vertical
penjava ...
Per
què negar-ho, allò que jo volia enfonsar a dins la meva conquesta va davallar
en un instant.
Esparverat
vaig agafar la roba de terra i posant-me una mà rere, no fos ... vaig córrer.
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada