Brogit de paraules que escapa de tota raó
humana s’estenen pel món.
Omplen amb el seu so: carrers, places i
baixa finalment a les més profundes clavegueres.
Finalment emergeixen i neden pels mars,
volen després fins els cims més alts i arriben a les fondes arbredes de les valls.
Ja per fi havent-ho recorregut tot proclamen amb veu trista:
Esteu enverinant la Terra!
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada