El Biel dorm a la seva habitació. L’àvia
escolta el seu respirar intranquil. De tant en tant, sent un xiscle i un
sospir, quasi un sanglot i nota el seu regirar-se dins el llit.
Amoïnada entra a l’habitació a veure
el seu nét i tapar-lo si fos convenient. Sempre és en el pensament de la dona
que no es refredi el xic.
La seva filla i el seu gendre han
aprofitat les festes per anar-se’n a fer un creuer pel Mediterrani. Ella s’ha
quedat el nen molt contenta i satisfeta de tenir el nét a casa i poder
malcriar-lo un dies, aprofitant-se de la absència de la filla. Què no faria una
iaia pel bé del seu nét/neta.
Només s’acosta al llit quan el nen
espantat i amb els ulls oberts crida:
¾
Han
vingut iaia, han vingut!
¾
Aquí
no hi ha ningú, Que no ho veus Biel?
¾
Sí,
iaia, sí. Han vingut del bosc. No feien soroll. Les seves passes eren
silencioses. En arribar han il·luminat la plaça i han dansat envoltats de força
llum. Deien que perseguien els esperits dolents.
¾
Dolents,
aquí ho hi ha d’esperits dolents. Ni malvats tampoc! Segurament la Patum, el
salt de plens t’han impressionat.
¾
No,
iaia, que eren els homes dels bosc, s’embolicaven amb vidalba i portaven
caretes verdes. Deien que volien castigar els dolents, els bruts, els que ho
llencen tot per terra, els que beuen massa. Per això han vingut del bosc per
espantar-los. Després en silenci com havien vingut, han marxat.
¾
Va
Biel, aquesta nit has vist massa la Patum. Demà ho veuràs diferent.
¾
No,
iaia, no han marxat del tot ens vigilen. Demà al matí t’ho ensenyaré. Jo sé el
camí.
L’endemà després d’esmorzar el Biel
pren per la mà a la l’àvia i se la emporta cap a la baga de Queralt.
¾
Veus,
iaia, aquest hi era i aquest també i aquest ...
¾
Va
Biel, que ha estat la Patum.
¾
Sí,
iaia. Però ens vigilen perquè no ho fem tot malbé. Mira, mira.
I assenyala un grup d’arbres que
tenen posades la careta del plens en els seus troncs.
¾
Ai,
Verge santa! Marxem a casa! - Exclama la iaia espantada.
¾
Ja
t’ho deia iaia! Ens vigilen perquè no destruïm el medi ambient i respectem la
natura i les ciutats.
CIVISME: Prou de places i carrers
plens de llaunes, plàstics i deixalles de tota mena. Cuidem el nostre entorn i
tot el que l’envolta.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada