Un dels altres desocupats
venedors ràpidament s’acosta portant una safata plena de bombons i els convida,
sobretot a la Marta. Ella que està cansada de convèncer a la seva filla i
discutir amb la dependenta de la botiga de llenceria de la millor roba per conquerir
un home, ara la gentilesa dels simpàtics dependents la commou
interiorment.
L’Egus com veu que la Marta ha
acabat la feina, que els ha portat al centre de la ciutat, vol marxar i ficant
li la mà sota el colze li insinua que caldria anar-se. Però nota la recança de
la dona i la complaença amb que escolta els arguments del venedor. Finalment
mira el rellotge i diu.
¾
Òndia! Què n’és de tard! Te'n recordes que en
d’anar a l’especialista.
Sorprès escolta la resposta de
la seva estimada.
¾
Ai sí! No me’n recordava. Ves jo em quedo un
instant més, escoltant aquest joves tan atents, i vindré amb taxi a casa.
L’Egus, molest, aïrat
interiorment allà on més dol, marxa quasi sense saludar ni a la seva dona ni
als dependents. Quan surt escolta rere seu, rialles i cortesies amb veu alegre.
L’Egus se’n va a la cafeteria
de sempre intentant treure’s l’amargor que li puja estomac amunt amb dos o tres
copetes de licor que li serveix el Salvador.
A l’hora de sopar entra per fi
a casa seva, no val la pena discutir-se per una cosa tan banal com negar-se a
comprar unes sabates. En passar per la floristeria ha comprat una rosa groga,
li ha dit la florista que el color groc era senyal de passió, i ell a la Marta
l’estima, potser no amb l’apassionament d’acabats de casar, però l’estima molt.
Al mateix temps el petit present floral servirà per segellar la pau.
Entra al pis, sent a la Marta
feinejar a la cuina. Aleshores sense fer soroll va al dormitori per deixar
l’americana i el primer que veu enmig de l’edredó és una caixa i damunt com si
fos una exposició unes fines sabates de pell de cocodril.
Esgarrifat, mal anomenant els
dependents i els venedors és a punt d’agafar les sabates i ficar-les a la
rentadora. Una punxada d’una espina de la rosa el fa pensar més serenament, no
vol discutir-se amb la Marta.
Llavors L’Egus comença una
compte enrere, mètode que havia llegit recentment: 10, 9, 8, 7,... Els seus
pensaments s’asserenaren, per què s’ha de discutir amb la seva esposa per unes
simples sabates quan sempre han estat d’acord en moments problemàtics de la
seva vida matrimonial.
Escolta rere seu la veu de la
Marta que des de la cuina ha escoltat tancar-se la porta i resta intrigada per
la seva tardança. La muller ha arribat fins la llinda de la porta del dormitori
i li parla així.
¾
Egus, per fi has vingut. Mira t’he comprats les
sabates que segons el depenent t’agradaven tant. Com he explicat que era per la
boda de la nena m’han fet un descompte excepcional, malgrat la seva qualitat.
Que en serè de feliç al veure’t tan elegant, amb el vestit nou i aquestes
sabates que t’hi fan conjunt, portis la teva filla a l’altar. La Laura m’ho
deia:- Mare, vigila al pare que sempre per comoditat va amb aquelles sabatots.
L’Egus fa un somriure, potser
una mica forçat però no pot menys que abraçar a la companya de sempre i fer-li
un petó.
Quantes paraules i fets
incorrectes s’evitarien si abans de prendre una decisió comptéssim de 10 a 0.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada