.jpg)
Això va ser una aportació a una taula de controvèrsia entre dos grups en un taller d’escriptura. Cadascú donava les seves opinions sobre quins dels dos dies de la setmana proposats era millor. Un dels dies era el dissabte i aquest com es pot veure el dilluns.
Lamentablement no
tinc les opinions dels companys de l’altre grup que defenien el dissabte.
Tesis del defensors
del dilluns.
Sense
dubtes el dilluns és el millor dia de la setmana. És com la vida, primer es
neix, segueix tot els transcurs de la treballada existència i els darrers dies
aquest glop d’aire fresc fineix.
Ja
sé que segons diu l’antic testament, Déu al concloure la seva obra va descansar
i sabeu per què? Perquè havia acabat les seves il·lusions.
El
primer dia va crear el món i les estrelles. Les dues coses més belles de
l’Univers. El sisè dia ja avorrit, fins i tot, va crear dos essers molt
fantasmagòrics. I mireu com eren de perdularis que segons diuen la seva
descendència, nosaltres no us ho perdeu, només fem que trencar el més bell de
la seva obra: el planeta Terra.
Us
imagineu un dissabte sense l’esperança de l’innovador dilluns. És com un plat
brut i buit sense el desig d’un bon brou.
Dilluns
punt de partida, dissabte final de cicle.
La
feina era argumentar l’elecció del dilluns. El dia va ser imposat per la
professora, lluny de la meva creença personal. Però tampoc escriure el millor
dia segons la meva opinió.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada