CARNESTOLTES A BERGA.

 Ja som a Carnaval!!! 

Ara jo vull parlar del Carnaval de Berga, aquesta població que tant m’agrada.

 

No penseu en Rio, Tenerife, Sitges o Barcelona: el nostre és un carnaval casolà. El Carnestoltes d’una ciutat on la gent es coneix i es saluden, els uns als altres,  malgrat la disfressa oculti les cares. 

 

El dissabte 14 de febrer s’inicia la festa. Com a novetat aquest anys a les 11 del matí no va arribar el rei Momo a Berga. La nova Major Autoritat carnavalesca va recaure a la Reina: la Flautista de Bergamini.

 

Això em fa pensar amb el flautista que portava enganyades a les rates a ofegar-se al mar. Déu meu! I si n’enviéssim un d’aquet músics al pagos polítics i el seguíssim els corruptes, els aprofitats i els malversadors que segons sembla ser hi ha tants en aquesta península. Si desapareguessin havent tornat els diners defraudats quan problemes resoldríem.

 

Una vegada acabada la recepció a sa majestat, una estona de repòs per agafar forces per a la tarda-vespre. També fer les darreres puntades a les disfresses. La gran festa de Carnestoltes, va començar a la tarda. La rua transità pels carrers de la ciutat omplint-los d’alegria i bon humor.  

Quan necessari és el bon humor i la rialla que surti de dins en el temps actuals.

 

Va transcorre sense problemes la lenta desfilada fins arribar on el jutges dirimien a quina carrossa o conjunt donar el merescut premi.

 

Omplia els carrers la cridòria dels nens entusiasmats i les músiques que donàvem el fons adequat a cadascuna de les comparses.

 

Pare i fills seguien plens d’alegria les diferents carrosses i gaudien del espectacle. També a les àvies i als avis els lluïen les galtes de content al veure als néts de bon humor en aquest dia del més de febrer.

 

El vent bufava a les comparses, a les carrosses i als espectadors i l’acompanyava un xic de fred, però l’entusiasme tot ho feia oblidar. 

Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.