“La Sèquia de Manresa
és un canal construït al segle XIV que porta l’aigua del riu Llobregat, des de
Balsareny, fins a la capital del Bages. La va projectar el mestre Guillem Catà
i es considerada una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època
medieval”.
“Però el major èxit
d’aquesta gran obra pública és que, sis segles després de la seva construcció,
continua en ple funcionament i subministra l’aigua a la ciutat de Manresa”.
Tranquil·lament
van fer el recorregut observant aquest any que els ànecs, que en anteriors
edicions niaven en llocs propers a l’aigua, no hi eren. No sé esbrinar si
encara el temps no era propici per causa de la variabilitat atmosfèrica o per altres
causes alienes.
Un
jorn a compartir i moltes vegades serveix per escoltar les paraules o converses
d’altres caminadors. Aleshores et donés compte, si eren jovent en temps de
canvi escolar, passar al batxillerat per exemple, que els problemes eren i són
els mateixos que molts anys enrere.
Els
serveis i els avituallaments van ser força correctes. Sempre sorprèn que en una
caminada et donin el clàssic entrepà a la sortida de la ruta. Però sabent-ho
d’altres anys, també t’ajuda a mantenir el cos actiu.
Ara
hem de pensar, però manquen molts dies encara, si ens serà possible repetir
l’any proper.
Miquel
Pujol Mur.
Fotografia.
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada