El
diumenge 31 de maig van aprofitar per visitar les Gorges de
Fou.
Primer
he anat al diccionari a cercar el significat que em feia dubtar: Gorja, Clot
pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el seu
curs. També: Pas
estret entre cingleres. En català anomenen gorg a un toll d’aigua.
Poc
abans d’arribar a Arles-sur-Tech, aproximadament 2 km., hi ha l’entrada al
recinte on s’inicia la visita. Hi ha diferents aparcaments, més com nosaltres són
matiners, a les 10 del matí ja hi estàvem, vam poder aparcar a la plaça
principal.
En
aquesta plaça hi ha els serveis, una cafeteria amb lloc per menjar i una botiga
de records. D’aspecte senzill, però net, i portat per gent agradable que entén o
coneix bastant bé el nostre idioma.
Fou
és una antiga paraula catalana que vol dir pas estret i en aquesta ocasió està
força ben utilitzada per que en alguns llocs
l’amplada no passa d’un metre.
El
camí està ben protegit per rets a la part superior. Tot el recorregut són uns
1500 m. dels 1739 m. totals i es fa per unes passarel·les metàl·liques i
escales que fan de bon caminar. El seu desnivell és fàcilment superable i el
temps és aproximadament d’una hora i mitja.
Sota
nostre sentim i veiem les aigües que baixen amb el seu remor habitual, sense
fer cas de la nostra presència com han fet durant segles. La seva cançó ens
acompanya tot el recorregut.
La
majoria de les plantes són indicades per mitjans de rètols, donant-nos els noms
en diverses llengües. També s’ha de dir que la majoria són endèmiques del lloc,
amagat del sol i humit on habiten. Em ve a la memòria una petita flor blavosa
que sense mostrar ni tija ni fulles emergeix per mostrar la seva bellesa ben
arrapada a la roca.
En
molts llocs el tall vertical treballat i erosionat per l’aigua és de 200 a 250
m. A uns mil metres hi ha la gruta coneguda com dels Trabucaires. Segurament en
record dels saltejadors de diligències que fèiem servir la part baixa de la fou
per amagar-se dels soldats.
Crec
que les meves paraules quedaran curtes per explicar la singular bellesa del
lloc. I perquè no un hurra pel casc que després de pagar et lliuren per fer el
trajecte.
Segons
vam assabentar-nos aproximadament unes 100 persones fan el recorregut del lloc
en dies festius i de vacances. Aprofiteu per fer-li una visita i crec no us
penedireu.
Miquel
Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada