DETURAR-SE A TEMPS. II

També el pas dels anys ajuda. Els homes i les dones ja no cercaven el seu graciós i tendre cos. Hi havia noies més joves i de meravelloses corbes que s’oferien gentilment. No els hi feia cap retret. Reconeixia en les seves reflexions íntimes que havia començat la seva vida de la mateixa manera. 

Avui ha estrenat un bell descapotable de primeríssima marca. Després de treure’l del concessionari ha decidit fer una volta. Ha anat a fer una visita al seu poble. L’ha trobat molt canviat. Ningú ha reconegut a la jove que va marxar fa anys.  

La casa on vivia amb els seus pares, també s’ha perdut en el transcurs del temps portada per aires innovadors. En el seu lloc una nova urbanització ha aixecat els seus carrers asfaltats envoltant múltiples cases amb jardí. 

Ja al poble, caminant pel carrer Major, ha vist passejar un dels seus xicots. Ha notat la seva mirada inquisitiva admirant la seva figura. Però ha endevinat que no l’ha reconegut. Ha somrigut interiorment al veure’l amb l'Helena, la seva dona, una altra antiga companya de col·legi, i els seus fills. 

Ha recordat que l’Helena no era gens brillant en els estudis i va continuar vivint al poble. No va atrevir-se a provar l’aventura de la universitat. Segurament en la seva posició de dona i mare formal tampoc hauria aprovat mai la seva vida de bagassa. Com que sabia que era molt ambiciosa i envejosa, tal vegada saber els molts diners guanyats li faria sentir una gran ràbia. 

La Susana ara la mira sardònicament, mentre la veu passar del bracet del seu marit i vigilant les criatures. La seva figura ha perdut la finesa de jove i certs sacsons se li marquen a la cintura.  Amb la imaginació la veu, de més gran, com una dona grassa que maleirà a les joves i els furtius ulls del seu home. Però per un instant la serp de l’enveja li corre per dintre: la seva companya és una simple i vulgar mare de família. 

Circula lentament mentre deixa el poble enrere i marxa cap a la ciutat. El meravellós descapotable, de gran preu, al donar-li gas en lloc de sortir com un coet, fa una sobtada retenció i una lleugera tos surt del poderós motor.  

Estranyada canvia de marxes inútilment, però el rugir del motor encara decau més. El cotxe comença a circular a poc a poc, però almenys de forma continua. Truca al taller, quina sort que el mans lliures de versió ultramoderna funciona perfectament. Li contesten amb veu força amable: “Ara li enviem un especialista. Vingui poc a poc cap a la ciutat i no es preocupi. El nostre operari li resoldrà fàcilment l’avaria. No hi cap problema per trobar-la, el seu vehicle, senyora, porta un xip de posicionament”. 

La Susana observa amb desesperació la carretera. El cel va enfosquint-se. El poderós automòbil encara circula més poc a poc. Passen altres vehicles, que tocant la botzina, es mofen de l’ostentós cotxe i la seva velocitat minvant. La por la tenalla per dintre. Per últim observa una grua amb els rètols de la marca. Fa un sospir d’alleujament. El pànic de quedar-se aturada i sola desapareix.  

El repàs de la seva vida l’ha omplert de reflexions que omplen els pensaments de la Susana Les ha tingudes mentre el fabulós esportiu circulava a baixa velocitat.  Encara és jove però la seva existència ha estat força ràpida. Urgentment portada per les necessitats i també al deixar-se davallar pel tobogan d’una vida fàcil i dolça. Però ara, transcorreguts alguns anys els records revifen punyents. La majoria dels seus prejudicis han quedat abandonats a la cuneta del camí. Els sentiments i els sentits han cremat i només són cendres oblidades a la caldera de la vida. 

Què ha aconseguit? Diners, i tal vegada riquesa, i un mega-meravellós  cotxe que a la primera sortida s’ha avariat. Aleshores decideix fer un tomb  a la seva existència.  

Retorna el vehicle al concessionari aprofitant-se d’una clàusula en el contracte de garantia signat, i la ràpida avaria soferta. Després finalitza la seva relació amb el bufet d’advocats. Sempre pot haver pressions d’uns i altres coneguts en la seva moguda vivència.  

Liquida totalment la seva vida urbana i marxa a una zona oblidada del país. No vol tornar al seu poble, és una part massa important de la vida que també vol oblidar. No vol records del passat.

El seu desig és trobar un lloc on iniciar una nova vida. On els records siguin només part d’una lliçó apresa a contracorrent. 

Quina frase més xocant viure poc a poc o aturar-se completament. Del tot, només és deté una vegada a la vida, la darrera, però a vegades en moltes altres circumstàncies, vivim al ralentí.  

Miquel Pujol Mur.