En la nostra visita al poble d’El Brull trobàvem una referencia a una llegenda sobre bruixes lligada a les restes del castell. Com el tema de les bruixes es reiteratiu en la nostra cultura vaig buscar alguna dada documentada del fet. En el blog “Llegendes Catalanes” de Rubèn Rubio Herrera, de data 31/10/2011, he trobat aquest escrit. Com em sembla ben escrit i documentat passo a copiar-lo i donar-vos-el a conèixer.
“El poble d’El
Brull, amb la seva església romànica sota l’advocació de Sant Martí, es troben a la zona nord del Montseny, envoltat de verds camps i unes runes d'un castell del qual no en queda sinó una torre mig derruïda.
Per tota la zona del Montseny era conegut el castell del Brull com el castell de les bruixes, doncs era allà on celebraven els seus aquelarres, a diferència d'altres
zones on ho havien de celebrar a l'aire lliure i amagades; i això era perquè,
segons es deia, les primeres bruixes que habitaren la regió ajudaren amb les
seves arts al senyor de la zona a obtenir el seu títol nobiliari, obtenint a
canvi immunitat diplomàtica i el castell a la seva disposició per celebrar les
reunions.
En aquestes reunions les bruixes, com era habitual, feien sacrificis humans
i ballaven adorant al Diable, mentre aquest tocava el tamborí i el flabiol i
mantenia relacions amb elles, enmig d'una disbauxa tal que permetia escoltar-ho
fins i tot des de fora del recinte.
Els senyors del castell, que eren també els comtes de Centelles, juntament
amb tots els que hi habitaven, marxaven del castell a altres de les seves
residències senyorials les nits en les quals hi havia reunió, doncs temien la
presència de les bruixes i del Diable. Els senyors rebien nombroses queixes per
part dels seus vassalls i no es trobaven còmodes amb la presència de les
bruixes, però havien no només d'acceptar-ho, sinó també defensar-les, ja que,
si no respectaven el pacte establert pels seus avantpassats, les bruixes els
prendrien el poder atorgat.
Succeí llavors un dia de 1619 que una bruixa bellíssima, per tal d'obtenir
la gràcia del Diable en la propera reunió, seduí el mossèn de l'església del
poble i li'n donà mort, exhibint posteriorment el cadàver com a trofeu a la
reunió.
El bisbe de Vic, emperò, assabentat d'aquesta acció es desplaçà
immediatament cap a Sant Martí del Brull i feu apressar la bruixa per tal de
penjar-la, però, no obstant, la comtessa de Centelles, representant als senyors
en absència del seu marit, preocupada pels esdeveniments que pogués produir la
mort de la bruixa, intercedí per ella i aconseguí almenys un judici.
Aquest es celebrà a la plaça del poble, gràcies a la intervenció del bisbe,
que volia servir-se de la pressió que sabia exercirien els habitants del poble,
els quals volien aprofitar la seguretat que els proporcionava la presència de
l'Església per tal d'expulsar les bruixes del seu poble. I tant fou així que el
poble no deixà
parlar la defensa de la bruixa i finalment fou condemnada a mort. Els ciutadans
volien fins i tot penjar-la allà mateix, però el bisbe ho evità i el càstig es
dugué a terme en un lloc secret entre el Brull i Centelles, acabant així amb la
vida de la bellesa de les aigües, que era com havien anomenat els habitants a
la bruixa després d'haver admirat la seva bellesa.
Les altres bruixes, un cop tornà el bisbe a Vic, provocaren la desgràcia de
la família de Centelles, que passaren a ser simples pidolaires, i emigraren a llocs més propicis als seus interessos, deixant en pau els habitants de Sant Martí del Brull”
He trobat la
narració interessant; i malgrat vull escriure
una altra variant, tal vegada fantástica; m’ha semblat adient fer-la conèixer.
Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada