Per fi han arribat a les nostres contrades.
El blanc de l’esperit i les llàgrimes que
brollen dels ulls.
El blanc de la neu i la pluja que mitiga la sequera i
renova la vida dels camps. També neteja
les ciutats del mal aire.
Així serveixi per netejar el nostre interior de
les servituds humanes sense raó.
Prou guerra, prou sang, prou crits.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada