Visitàvem el poble de Les i en el
nostre voltar pels seus carrers arribàvem a la plaça situada darrere de
l’església i ens sorprenia la presencia d’un tronc d’arbre d’uns deu a dotze
metres d’alçada plantat a terra. És tractava d’un avet despullat de branques.
Una mica més avall veiem un altre arbre més o menys de les mateixes mides que
era recolzat a terra. Tots dos portaven tascons que obrien la seva fusta.
Encuriosits vam demanar informació i
amb ella i les dades aconseguides fem aquesta petita crònica. La vetlla de
sant Joan, el dia 23 de juny, el poble de Les celebra una festa ben particular
al voltant del foc, i que és el punt de partida de les seves festes patronals
de Sant Joan, cremant un tronc d'avet que s'anomena Haro, en clara
referència a la seva forma fàl·lica.
El poble
de Les ha mantingut les seves arrels ancestrals a través de la Festa del Haro,
que es composa de la shasclada, la quema i la quilhada.
Al llarg
d’un diumenge de primavera es celebra la festa de la Shasclada. L’Haro s’ha
tallat del bosc, s’ha baixat al poble i s’ha preparat amb l’esforç de tota la
comunitat. La shasclada consisteix en obrir el tronc a cop de pica
(shasclà-lo) per clavar-li els cunys que permetran que l'aire l'assequi i sigui
de millor cremar. Aquest Haro espera per ser quilhat (aixecat) uns dies més
tard en substitució al cremat (quema) de l’any anterior.
Cada any,
la vigília de Sant Joan, el 23 de juny, es crema (quema) l'Haro a la
plaça del poble. Abans, i a causa de la cristianització, era necessària la
presència de la imatge de Sant Joan Baptista, que arriba en processó seguit pel
capellà que beneirà l'Haro abans de cremar-lo. Un cop feta la benedicció, se li
cala foc i mentre les flames arriben al cel, un grup de joves fan cremar "es
halhes".
"Es
halhes" són elements de gran importància a la festa i es confeccionen amb
pells d'escorça de cirerer, unes sobre les altres i lligades amb un fil de
ferro. Els més joves les fan girar per sobre dels seus caps com projectils de
foc simbolitzant el repartiment de l'element purificador per tots els racons
del poble. Un cop "es halhes" s'han cremat, el grup folklòric del
poble està preparat ja per decorar la plaça de música i color, amb els seus
tratjos tradicionals, de vistosos colors i les seves danses alegres com
"es Aubades", "eth Tricotèr", "eth Cadrilh" y el
"Balh Plan".
Encara amb
l'olor de la cendra calenta, el poble de Les es prepara per quilhar el
nou Haro. En processó un cop més, però amb la diferència que, aquesta vegada,
l'encapçalen les darreres parelles de casats del poble, que coronen el nou Haro
amb ofrenes de flors (una corona, un ram i una creu), símbols de fecunditat i
fertilitat.
El grup de
danses i folklore tradicional tornaran, un cop més, a posar-li el punt de
gràcia, alegria i plasticitat que caracteritzen aquesta festa de Les. Aquests
músics, cantants i dansaires, han recollit la tradició musical del poble, són
"Es Corbilhuèrs de Les".
Cada any és crema l’arbre de l’any
anterior i el nou és aixecat (Quilhada deth Haro) el dia 29 de juny. Les
cendres del Haro cremat antigament, s'estenien pels camps perquè la collita sigues
més bona i abundosa.
Text i recull Dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada