Aquest matí he trobat un sobre sota la
porta del pis. L’he obert i dintre m’ha sortit una nota que diu: Estàs en
perill!
Quina nota més estranya. Però a raó de què?
Jo sóc una bona persona. Senyor! Senyor!
Doneu-me la vostra protecció.
Jo no he fet res de dolent. Serà un
pertorbat que m’empentarà escales avall
O potser el veí de la mirada estràbica que
m’ha fet una maledicció.
Quina por que m’agafa.
Les cames em tremolen. Les mans se’m
belluguen sense destí.
Els ulls em ploren. Sento el cor bategar
sense ritme.
Quin terror! I si per no mal pensar em
suïcido, així tot acabaria de cop.
Sincerament les quimeres del no saber, del
ignorar fan que el meu cervell és trasbalsi i em prenguí les ganes de viure.
Faré un esforç i procuraré no pensar en
aquesta maleïda nota. Però, i si demà en torno a trobar una de semblant? Que
faré.
Oblidar, sempre és millor oblidar, que pati
contínuament.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada