Treball taller
d’escriptura.
Ai! Em sento com una bleda bullida.
Però que dius noia. Tu de bleda no
en tens res. Ets més dura que una pastanaga.
Pastanaga, jo? Tu no saps que el
color vermell pastanaga en fa, fins i tot, al·lèrgia.
Doncs perdona és el color en que
t’he vist sempre
Ja m’ho semblava que em miraves amb
mals ulls. Observa, mira, les meves ulleres demacrades, del mateix color fosc
de la bleda bullida. I les meves galtes, pansides com quan treus una bleda de
l’olla.
Tu diràs el que vulguis però si ets
bleda el teu tronc a de ser molt dur.
Però tu no saps el bones que són
para la salut les mal anomenades bled...
Ja li preguntaré al teu home. Pobre
Joan, l’altre dia l’escridassaves dreta, erecta, jo diria tesa com un rave.
No continuïs em faras plorar. No
m’havia sentit mai tan avergonyida com amb aquestes desdenyoses paraules.
Espiar-me quan parlo amb el meu marit.
Què? Ara si que et sents com una
bleda. Elis, elis!!!
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada