Aleshores ho he tingut tot molt
clar. Els ous i el galliner, lliguen, però els “colondros”. Després de haver-ho
mirat per internet crec que potser és una paraula gallega.
Poc a poc responc totes les
preguntes. Mentrestant, he vist abandonar arrossegant els peus de vergonya, a
uns quants. Uns altres han deixat el qüestionari damunt la taula. Han sortit
resignats i amb el cap cot, plens de tristesa. El bidell amb un somriure
sarcàstic els ha obert la cortina.
Un assistent se m’acosta un em diu:
¾
Escolti
jove, que això és per a avui. N’hi ha més que esperen. Sigui considerat.
Faig el darrer repàs i en sortir
entrego el meu full d’examen.
¾
Ja
era hora! - Exclama el conserge.
Com si fos el tret de sortida una
nova gernació entra ranquejant, a la sala d’examen.
El sistema és rapidíssim. Només una
mitja hora i la màquina escup els resultats. Els aprovats una butlleta. Els
suspesos, surt el nom en el panell en lletres vermelles i la indicació de la
porta on han d’anar.
Recullo el comprovant i miro els
meus resultats. Un sospir alleuja els meus temors. Apte per un any i mig més.
En sortir, veig a la dama negra amb
la seva gran dalla esperant recollir la seva collita anyal. Un dels seus
acòlits em mira malament i em somriu amb ràbia. Vull dir, ensenyant-me uns
ullals enormes i groguencs. Em diu:
¾
Ja
cauràs, Pere, ja cauràs. No te’n salvaràs. Aleshores t’espero per mostrar-te el
camí.
L’he reconegut, el van acomiadar de
l’empresa per gandul. Ves per on quina feina ha anat a trobar. Que m’esperi.
Rere seu hi ha una porta de colors virolats. En obrir i tancar per donar pas
als suspesos s’escolta la tonada d’un cant espiritual negre. La recordo de fa
molts anys. Diu així:
Ja són molt lluny
Els jorns de la nostra amistat,
Ja els vells companys
van deixar la plantació
I van marxar al país del gran repòs
Se sent les seves veus cantar,
No tardis Jack.
Sento un estrany sentiment dins meu,
una barreja de por i de commiseració als companys, als amics que han passat per
la porta. Agafo la meva autorització com si fos la taula de salvació en un
naufragi total i surto a la llum del sol més formós que he vist mai. Aprovar
l’examen de la revàlida vital té molta importància. Malgrat s’hagi fet quasi
tot el camí i aquest inexorablement davalla ja fins la contrada final.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada