La cuina és immensament gran i
dotada de tots els avenços possibles. El forn és de dos espais. Hi ha sis
fogons arrenglerats de menor a major, amb suficient espai entremig dels focs
per poder posar els elements més necessaris per treballar. Enmig de la sala una
gran taula d’acer inoxidable amb múltiples calaixos per poder elabora els
aliments. Damunt de la taula una lleixa amb tots els estris necessaris per
cuinar i, fins i tot, també els més innecessaris. Tot es digne de la millor cuina
i de la categoria del millor xef del món.
Olles, paelles, cassoles, cassons, plats, culleres de tota mida i forquilles de
tota mena s’arrengleren penjades d’una de les parets. Tres grans frigorífics
omplen tota la paret oposada.
Al fons, s’obre un espai tancat amb
vidres glaçats, per on el cuiner o els seus acòlits passen els plats acabats de
fer. A continuació hi ha l’antesala on treballen normalment el mestre-sala i les
cambreres. En una saleta del costat, el sommelier selecciona els vins adequats
a cada àpat i plat.
Enmig de tan esplendor, jo, el Marc,
sóc assegut en un tamboret ploro a llàgrima viva. Amb el davantal blanc eixugo els grossos llagrimots que em davallen de les
galtes.
¾
Em
podia passar cosa més trista? - Exclamo mentre em retorço les mans prement la blanca roba.- Desgraciat de mi!
Jo que dirigeixo la millor cuina de la capital, amb tres estrelles Michelin, com
puc haver caigut tan baix.
Veritablement el contracte no podia
ser més temptador. Tancar el restaurant tres mesos o deixar el segon xef com a
responsable. Sempre, en cas de qualsevol problema, em podia telefonar per
donar-li la recomanació pertinent. Cobrar, a canvi d’això, tres milions d’euros
i tenir a l’abast la millor cuina del món. Total, tres mesos en un hotelet d’alta
muntanya tenint cura del menjar de la Irina Kolskaia. La millor ballarina de
tots els temps, ja retirada, i ara, primera mestra del ballet Bolshoi.
Descansar, aires purs, i temps per pensar
plats assaborits amb noves receptes. Plens de sabors i colors, per aconseguir
el títol de millor cuiner de l’univers. Mentrestant cuinar per a la senyora. Una
persona sola poca feina dóna, i així tindrà temps per combinar l’alta cuina, el
descans i el plaer. Venen del poble, cada dos dies, tres dones per netejar la
casa i tenir cura de la roba.
Quan va arribar l’ex-ballarina i van
donar-me la llista del dinar diari, no vaig entendre res. Desdejuni: dos ous
passats per aigua bullent, durant un minut i mig, acompanyats per una llesca
prima de pa morè. Dinar: un pit de pollastre partit per la meitat i passat per
la planxa, només volta i volta, i una poma, res més. Sopar: Deixar el samovar a
l’habitació amb una caixeta de te Earl Grey.
¾
Per
a això em necessiten?- vaig preguntar.
¾
Sí,
és una exigència de la diva. El millor
cuiner del país. I com hi ha un de poderós que ho paga tot, aleshores no hi ha
res a dir.
Continuarà ...
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada